Arxiu del blog

dimecres, 27 de gener del 2016

Albert Bayo Giraud

MEMÒRIA HISTÒRIA.

FITXES DE MILITANTS.

2. ALBERT BAYO GIRAUD


                                            Fotografía: Albert Bayo és el 1r per l'esquerra.

Hi ha una foto amb Ernesto "Ché" Guevara i algú altre jugant als escacs: la imatge no ens diu, d'entrada, gran cosa. Però aquest algú altre és l'autor d'un llibre titulat 'Mi desembarco en mallorca' (1944). És el capità Albert Bayo que dirigí, l'agost de 1936, un petit exèrcit de 3.000 persones, format principalment per gent del PSUC, que volía recuperar Mallorca i evitar que esdevingués -com així va ser- un portaavions del feixisme italià.
L'operació no assolí, és sabut, els seus objectius, atès que ni la CNT ni el PSOE (Govern de Madrid) li donaren suport. Malgrat que inicialment va aconseguir fer fora d'Eivissa i Formentera als sublevats del 18 de juliol (i allibera als detinguts Rafael Alberti i Maria Teresa León), l'expedició a Mallorca no tindrà èxit degut a que es troba una resistència molt superior a l'esperada i a la trobada a les Pitiüses. Així, Bayo no només haurà de resistir a la potènca de les bateríes feixistes bunqueritzades locals, sino també al fet que el financer mallorquí Juan March adquireixi amb urgència a Itàlia una flota d'avions que en pocs díes bombardeja permanentment el campament republicà. Bayo solicita reforços al Govern Central que mai rep, perquè Indalecio Prieto no va aprovar l'expedició. 20 díes més tard, els soldats d'en bayo són embarcats en una sola nit i traslladats a Barcelona i València. Des d'un punt de vista d'estratègia militar, aquesta operació -malgrat resultar fracassada- és considerada admirable. La República jutja Bayo per aquests fets i finalment l'absòl. Posteriorment, Albert Bayo participa a la batalla de Brunete (1937), i és ascendit a Comandant i posteriorment a Tinent Coronel.
Acabada la guerra, Bayo marxa a Cuba on passa 3 anys dirigint l'acadèmia de matemàtiques i després se'n va a Mèxic per ocupar-se de la càtedra d'Aerodinàmica i Navegació Aèria de l'Escola d'Aviació de l'exèrcit de Mèxic. Als anys 50, Albert bayo ho deixa tot per ajudar al germans Castro, Camilo Cienfuegos i al Ché Guevara les tècniques de guerrilla que els portaràn a la victòria de la Revolució cubana. Guerrillers sandinistes i vetnamites (com el General Giap) també reben les seves classes de tècnica i estratègia guerrillera, i en tots els casos resultaràn claus per les seves respectives victòries.
Amb la graduació de Comandant, la més alta concedida per l'Exèrcit cubà, Albert Bayo Giraud mor a a La Habana el 4 d'agost de 1967, als 75 anys d'edat, habent rebut els honors més alts de la República de Cuba.
Altres exiliats membres del PSUC també col.laboren entusistament en la victòria i posterior desenvolupament de la revolució a Cuba: Així, Hermini Almendros i Ramón Costa i Jou participen en la planificació de l'ensenyament des de l'endemà de la Revolució; Francesc Fàbregas prèn part en la reforma urbana de La Habana i altres ciutats cubanes inspirant-se en el Decret de municipalització de la propietat urbana de 1937, i Marino Carrera, antic responsable del PSUC a la Hispano Suïssa, serà un alt càrrec del Govern revolucionari. 
No és extrany, doncs, que en una ocasió, Fidel castro preguntés a l'Antoni Gutiérrez Díaz per la situació política del PSUC, i es declarés partidari de la concepció eurocomunista, si el marc de la lluita era el d'una societat avançada com l'europea. Fidel coneixía bé tot l'ajut i l'experiència de la gent del PSUC, en especial del seu mestre Albert Bayo Giraud.





dimarts, 26 de gener del 2016

Ramón Vinyes Cluet

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS.

1: RAMÓN VINYES I CLUET

Fitxa Ramón Vinyes


Berga, 8 de maig de 1882, Barcelona, 5 de maig de 1952.
A Berga hi ha un monument a l'escriptor Ramón Vinyes que reprodueix, a la seva base, un fragment de 'Cien años de soledad': aquell en què García Márquez parla amb agraïment de "el sabio catalán".
Ramón Vinyes, exiliat a Barranquilla, Colòmbia, era "el sabio catalán".
Havia col.laborat molt estretament en els programes culturals del PSUC, partit del que era membre, durant la guerra civil. Autor teatral, escrigué obres com 'Comiats a trenc d'alba' (1938) que guanyà el premi de la Federació catalana de societats de teatre amateur. Dramaturg, poeta, narrador, crític, professor, periodista... el model colombià és un producte de l'anomenat Grup de Barranquilla. I l'impulsor d'aquest grup fou Ramón Vinyes. (I García Márquez, un dia, sentí anyorança d'una ciutat que no coneixía, barcelona. Hi anirà a viure, al carrer dels Caponata, cantonada Osi, a Sarrià.)