MEMÒRIA HISTÒRICA.
FITXES DE MILITANTS.
32: CONRAD MIRET I MUSTÉ
CONRAD MIRET I MUSTÉ.
Conrad havia nascut al carrer d’Urgell
de Barcelona, home vital era un gran jugador de rugbi –com el seu germà Josep-
i afeccionat al ball. Va combatre durant els tres anys de guerra als
rengles de l’Exèrcit de la República, on va obtenir el grau de Comandant del segón Batalló de la 140ª Brigada Mixta, el 1938. Conrad era militant del PSUC.
Un cop a l’exili i, escapat del camp de
concentració, a proposta del seu germà fundà el Comitè Militar de
l’Organització Especial del MOI (Main d’Oeuvre Immigrée) d’on n’esdevé
el cap, pren els noms de guerra de “Lucien”, "Miralcamp" i el d’“Alonso” en la
relació amb els membres del PCE. Es la primera estructura resistent que
es forma a la capital de la llum, incloent-hi les dels francesos.
Forma als resistents en tècniques de
guerrilla urbana, s’apropien d’armes i explosius i organitzen els
primers atemptats que es fan a París contra les tropes d’ocupació, i editen premsa i propaganda clandestina, en català, castellà i francès. Va
col·laborar amb ell el romanès, Joseph Ferenz Wolf antic membre de les
Brigades Internacionals que, detingut, va ser afusellat pels alemanys.
En Conrad es detingut, el 10 de febrer
de 1942, als Invàlids per les Brigada Special núm. 2 de la Prefectura de
Policia de París, era un cos creat per Petain i Laval que, per
entendre’ns, equivalia a la Brigada Politico-Social franquista. Se sospita que hi va poder haver una delació. Van
torturar-lo fins la mort el dia 27 de febrer; va aguantar sense donar
cap nom dels seus companys. Durant molts anys s’ha ignorat on el van
enterrar; investigacions actuals fan suposar que el seu cos va ser
llençat a la fosa comuna del cementiri de Bagneux a París; anys a venir
aquella fossa va ser destruïda i les restes de l’heroic lluitador català
desaparegudes per sempre.
El seu col·laborador Joan Villate va acabar la seva odissea afusellat al Fort Montcluc.
Recentment, Conrad Miret ha estat reconegut a França gràcies a les gestions efectuades per l'Amicale dels Anciens Guérilleros Espagnols
en France (FFI). A l'abril de 2013 es va localitzar l'acta de defunció a l'Ajuntament de París en la que se certifica que Conrad Miret va morir assassinat per tortures infernals a mans dels nazis a la Presó de la Santé el 27 de febrer de 1942. El 6 de maig de 2013 se li atribueix el títol de "Mort pour la
France" per part de l'oficina nacionsl dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra de França. El 25 d'agost de 2013, durant els actes de l'aniversari de l'alliberament de París, Conrad va rebre un homenatge públic. A finals de 2013, l'Ajuntament de parís pren l'acord de colocar una placa en honor de Conrad Miret i Musté a la muralla de la presó de la Santé, on coincidint amb l'aniversari de l'alliberament de França, descendents de camarades seus el recorden i homenatgen com a heroi de guerra.
Per saber-ne més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada