Arxiu del blog

dilluns, 11 d’abril de 2016

Antoni Sesé i Artaso

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS.

55: ANTONI SESÉ I ARTASO





Antoni Sesé i Artaso (Broto, 0sca, 1895 – Barcelona, 1937). 

Militant de la Confederació Nacional del Treball, la repressió sindical el portarà a la presó, 11 mesos l’any 1922 i 28 mesos més durant la dictadura de Primo de Rivera. Milità en la Federació Comunista Catalano-Balear i fou un dels fundadors i dirigents del Bloc Obrer i Camperol (BOC) l’any 1930, organització de la qual fou expulsat, l’octubre de 1931, per la seva voluntat d’entesa amb el PCE i la Tercera Internacional.
L’any 1932, juntament amb Ramon Casanellas, Hilari Arlandis, Josep del Barrio i Miquel Valdés, constituí el Partit Comunista de Catalunya (PCC), adscrit al PCE, i assistí com a representant d’aquest partit al comitè executiu de l’Alianza Obrera de Catalunya l’any 1934.
El més de juny de 1936 fou designat secretari d’organització del secretariat regional de la UGT de Catalunya. S’integrà al PSUC des del moment de la seva fundació. Els primers dies de la guerra es va fer càrrec de la secretaria general de la UGT de Catalunya, que havia deixat vacant Josep del Barrio en marxar al front d’Aragó al capdavant de la columna Carles Marx o columna Del Barrio PSU-UGT. La columna Carles Marx, fou reorganitzada a la tardor per convertir-se en les Brigades Mixtes 122, 123 i 124 de la 27 Divisió amb un total de 10.000 homes, voluntaris del PSUC les JSUC i la UGT. Aquesta divisió, després, fou la base del XVIII Cos d’Exèrcit al qual es van afegir la 60 i 72 Divisions. Tant la 27, com el Cos d’Exèrcit van estar sota el comandament de Josep del Barrio.
El 5 de maig de 1937, durant els sagnants fets de Maig (en que milicians de la FAI, la CNT i el POUM combatíem la Generalitat, la UGT i el PSUC amb les armes), fou nomenat Conseller de la Generalitat de Catalunya pel president Lluís companys. Però fou assassinat quan anava a prendre possessió del càrrec. Es parla d’un atemptat produït per trets que caigueren sobre la comitiva a causa del tiroteig que s’esdevingué a la confluència dels carrers Llúria i Casp de Barcelona, davant del Sindicat de l’Espectacle de la CNT. L'historiador Ferràn Gallego afirma, taxativament en entrevista a 'El Viejo Topo', que Sesé fou assassinat a mans de franctiradors de la FAI en el carrer Casp de barcelona. 

El seu enterrament fou una magna manifestació ciutadana de dol presidida pels líders del PSUC i la Generalitat. Rafael Vidiella el va substituïr com a Conseller del Govern de Lluís Companys. La tercera fotografía mostra l'encapçalament de la manifestació de dol per la mort de l'Antoni sesé, i la quarta fotografía correspòn al seu cos sense vida, que fou vetllat pels líders del Partit i de la Generalitat, i per milers de persones més . L'autor de les fotografíes és Agustí centelles.

Col•laborador del periòdic Octubre, òrgan del PCC, Sesé publicà Els Homes de la UGT (1937) i el recull de discursos Nuestra situación política actual (1937). Sesé fou un dels oradors de l'impressionant míting de la Monumental de Barcelona.

En el moment del seu assassinat, Antoni sesé feia pocs dies que s'havia casat amb Elisa Uriz, una mestra d'orígen navarrès que exercía a Lleida i que compartía militància sindical i política amb l'Antoni sesé.
Elisa Uriz, fou una destacada dirigent de la FETE-UGT a Lleida. Fou nomenada Secretària administrativa del Secretariat Regional de la UGT i després del III congrés, el mes novembre de 1937, membre del Secretariat. Va ser delegada de la FCTE en el Comitè de Catalunya de la UGT. Durant el seu exili francès, col•laborà estretament amb Josep Miret, constituint l’avantguarda, freqüentment oblidada, de la Resistència comunista catalana contra els nazis a França, en un moment tan primerenc com l’estiu-tardor de 1940.

Per saber-ne més: 

Mort d'Antoni Sesé.  

Vikipèdia: Antoni sesé. 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada