MEMÒRIA HISTÒRIA.
FITXES DE MILITANTS.
2. ALBERT BAYO GIRAUD
Fotografía: Albert Bayo és el 1r per l'esquerra.
L'operació no assolí, és sabut, els seus objectius, atès que ni la CNT ni el PSOE (Govern de Madrid) li donaren suport. Malgrat que inicialment va aconseguir fer fora d'Eivissa i Formentera als sublevats del 18 de juliol (i allibera als detinguts Rafael Alberti i Maria Teresa León), l'expedició a Mallorca no tindrà èxit degut a que es troba una resistència molt superior a l'esperada i a la trobada a les Pitiüses. Així, Bayo no només haurà de resistir a la potènca de les bateríes feixistes bunqueritzades locals, sino també al fet que el financer mallorquí Juan March adquireixi amb urgència a Itàlia una flota d'avions que en pocs díes bombardeja permanentment el campament republicà. Bayo solicita reforços al Govern Central que mai rep, perquè Indalecio Prieto no va aprovar l'expedició. 20 díes més tard, els soldats d'en bayo són embarcats en una sola nit i traslladats a Barcelona i València. Des d'un punt de vista d'estratègia militar, aquesta operació -malgrat resultar fracassada- és considerada admirable. La República jutja Bayo per aquests fets i finalment l'absòl. Posteriorment, Albert Bayo participa a la batalla de Brunete (1937), i és ascendit a Comandant i posteriorment a Tinent Coronel.
Acabada la guerra, Bayo marxa a Cuba on passa 3 anys dirigint l'acadèmia de matemàtiques i després se'n va a Mèxic per ocupar-se de la càtedra d'Aerodinàmica i Navegació Aèria de l'Escola d'Aviació de l'exèrcit de Mèxic. Als anys 50, Albert bayo ho deixa tot per ajudar al germans Castro, Camilo Cienfuegos i al Ché Guevara les tècniques de guerrilla que els portaràn a la victòria de la Revolució cubana. Guerrillers sandinistes i vetnamites (com el General Giap) també reben les seves classes de tècnica i estratègia guerrillera, i en tots els casos resultaràn claus per les seves respectives victòries.
Amb la graduació de Comandant, la més alta concedida per l'Exèrcit cubà, Albert Bayo Giraud mor a a La Habana el 4 d'agost de 1967, als 75 anys d'edat, habent rebut els honors més alts de la República de Cuba.
Altres exiliats membres del PSUC també col.laboren entusistament en la victòria i posterior desenvolupament de la revolució a Cuba: Així, Hermini Almendros i Ramón Costa i Jou participen en la planificació de l'ensenyament des de l'endemà de la Revolució; Francesc Fàbregas prèn part en la reforma urbana de La Habana i altres ciutats cubanes inspirant-se en el Decret de municipalització de la propietat urbana de 1937, i Marino Carrera, antic responsable del PSUC a la Hispano Suïssa, serà un alt càrrec del Govern revolucionari.
No és extrany, doncs, que en una ocasió, Fidel castro preguntés a l'Antoni Gutiérrez Díaz per la situació política del PSUC, i es declarés partidari de la concepció eurocomunista, si el marc de la lluita era el d'una societat avançada com l'europea. Fidel coneixía bé tot l'ajut i l'experiència de la gent del PSUC, en especial del seu mestre Albert Bayo Giraud.
