Arxiu del blog

dimarts, 17 de maig de 2016

Lluís Hernández Alcàsser

MEMÒRIA HISTÒRICA. 

FITXES DE MILITRANTS.

74: LLUÍS HERNÁNDEZ ALCÀSSER






Lluís Hernández i Alcàsser, també conegut com "el capellà roig", (Barcelona, 13 de novembre de 1936 - Santa Coloma de Gramenet, 20 de juliol de 2015) va ser un sacerdot-obrer i polític comunista català, membre del PSUC. Va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet durant 3 mandats,de 1979 a 1991.

Barceloní del barri de Sant Andreu de palomar i de pares murcians, ingressà al seminari de La Conrería als 13 anys, i poc després d’ordenar-se sacerdot marxà com a missioner a l'Equador, a la diòcesi de Riobamba. Allà va conèixer i va treballar amb monsenyor Leonidas Proaño («El bisbe dels indígenes»), que el va influir profundament i va fer que bolqués la seva activitat en defensa dels més pobres, per la qual cosa va ser deportat a Espanya per la policia del president equatorià José Maria Velasco Ibarra.
Quan va tornar a Barcelona, va ser acollit pels capellans obrers de Santa Coloma de Gramenet (Jaume P. Sayrach, Antoni Antonijoan, Joan Morán, Salvador Cabré i Josep Catà), que el van convidar a instal·lar-se a la ciutat. S'instal·là amb la seva mare al barri de les Oliveres, el més humil de la ciutat, un conjunt de blocs construïts desordenadament i sense cap servei ni infraestructura a la falda d'un turó.
Tot exercint el sacerdoci amb els pocs mitjans de què disposava (la parròquia no disposava de temple i havia de fer les misses al petit pis on vivia), va destacar ràpidament com a líder dels veïns. Es posà al capdavant de les reivindicacions socials, i va encapçalar les nombroses manifestacions que es feien per reclamar els serveis mínims indispensables: clavegueram, enllumenat, escoles, etc. Així mateix, va exercir de professor de religió al llavors acabat d'inaugurar primer institut de Santa Coloma, l'Institut Puig Castellar. En aquests anys es va implicar també amb la lluita política clandestina passant a ser membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Quan l'arquitecte Xavier Valls, autor del Pla Popular –el programa de govern de l’esquerra de Santa Coloma de Gramenet per a la reforma i regeneració de la ciutat– va renunciar a presentar-se a les primeres eleccions municipals de la democràcia (1979) com a alcaldable del PSUC, el partit li va proposar a Hernández, que va acceptar malgrat l'oposició del bisbat de Barcelona.

Hernández les va guanyar amb el 45,31% dels vots (13 regidors) seguit del (PSC), que va treure el 36% (11 regidors).
Els primers anys van ser d'entesa entre les forces polítiques. Es va constituir un govern municipal d'unitat i es va fer servir el Pla Popular esmentat com a full de ruta de la política municipal.
A les següents eleccions (1983), va tornar a guanyar (15 regidors del PSUC per 13 del PSC). A les eleccions de 1987, el PSC va portar a Santa Coloma els principals líders del PSOE – Alfonso Guerra i Felipe González-  per promoure la candidatura de Manuela de Madre. El desembarcament de líders polítics socialistes i personatges de la faràndula espanyols no va ser suficient, tot i que les diferències es retallaren. Lluís Hernández va treure 13 regidors i Manuela de Madre, 12. A les eleccions del 1991, el PSC, després d'una intensa campanya amb molts mitjans, va aconseguir guanyar per 1.500 vots més.
Al cap de poc, una reacció el va empènyer a ratllar l'automòbil de la nova alcaldessa amb la paraula “falsa”, comportant-li una sanció judicial i el desplaçament de la primera línia de la política municipal. Cal dir que la ratllada al vehicle d'Antoni Fogué, 1r Tinent d'Alcalde i marit de Manuela de Madre, vingué arrel de que aquesta digués que les campanyes d'ambdós partits havíen tingut pressupostos similars. Era fals.

El pas de Lluís Hernàndez per l'alcaldía de santa Coloma de Gramenet fou molt fructífer per la ciutat, malgrat trobar-se les arques buides el 1979. L'equip de regidors del PSUC i d'ICV que Hernàndez va liderar durant 3 mandats va impulsar innombrables accions de tot tipus per corregir la infinitat de mancances i desequilibris que hi havía a Sta. Coloma: construcció de noves escoles, instituts, ambulatoris, reordenació urbanística, zones verdes, d'esbarjo, esportives, casals per la gent jove i per la gent gran, lluita contra l'atur i la misèria, posada en marxa per primer cop a tot Catalunya -a les ecoles públiques de Sta. Coloma- del programa d'immersió lingüística, justament com a iniciativa de l'Ajuntament i amb la reticència de la Generalitat. Clavegueram, enllumenat públic, transport, educació, salut pública, civisme, esport, el riu, i un llarg etcètera d'actuacions, configuren l'enorme transformació de la ciutat, feta amb partcicipació de la gent, amb pocs recursos i sense cap ombra de corrupció. Aquest és el llegat d'en Lluís Hernàndez: compromís i testimoni, acció i coherència en els actes.

Lluís Hernàndez va continuar la seva militància a Iniciativa per Catalunya, hereva del PSUC, partit del qui va ser militant fins el darrer dia de la seva vida. Durant els anys de la clandestinitat, Hernàndez fou dirigent comarcal del PSUC i membre del seu Comité Central. En els darrers anys, en fou militant de base, sempre actiu, sempre crític, sempre lleial.

A mitjan anys 90, Lluís Hernàndez va tornar a l’activitat religiosa a la parròquia del Verdum, a Barcelona. Més tard, va exercir el seu sacerdoci a l'Apostolat del Mar, en creuers turístics pel Carib, per decisió de l'arquebisbat de Barcelona, que el volía lluny de les parròquies.
Després, el 2006, es va fer càrrec de la parròquia de Santa Clara, al barri de la Morera a Badalona, on va impulsar la reforma i la dignificació del temple. El gener de 2013, la malaltía degenerativa de Parkinson el va obligar a retirar-se a una residència de religioses del barri de Gràcia de Barcelona, on morí el 20 de juliol de 2015.


El seu partit, ICV, li ha fet nombrosos homenatges i actes de reconeixement; així, la Fundació Nous Horitzons, vinculada a Iniciativa, n'ha editat el llibre de Joaquima Utrera: 'Lluís Hernàndez, el capellà rebel'.

Per saber-ne més:

Orencio Osuna: Lluís Hernàndez, el hombre, el alcalde.

R. Fernández Ontíveros: Lluís Hernàndez, la vida comprometida del 'cura rojo'.

RTVE Catalunya: entrevista a Lluís Hernàndez

Diario Público: fallece Lluís Hernández, el 'cura rojo'.

Eugeni Madueño: 'la darrera missa de l'exalcalde de Sta. Coloma'

Gramenet 2.0 'mor Lluís Hernàndez'.

l'Andreuenc: 'Lluís Hernàndez, el capellà del PSUC'.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada