Josep Salas Vidilla

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS.

43: JOSEP SALAS VIDILLA

 

Josep Salas, darrera el Guti i Carrillo.

Josep Salas Vidilla. Un puntal del PSUC en la clandestinitat.

"El 12 de juny, després d’una llarga malaltia que l’impedia des de fa anys de tota activitat política, Va morir a Segur de Calafell Josep Salas, protagonista destacat de la reconstrucció i de l’activitat del PSUC sota la dictadura. En Josep Salas Vidilla va néixer a Reus l’any 1923, però durant la guerra ja va ser responsable del grup de pioners de les JSUC a Reus, i en vigílies de la batalla de l’Ebre es va incorporar a la 35 Divisió, amb la qual va fer la retirada de Catalunya i va passar a França el febrer de 1939. La seva curta edat va salvar-lo de ser inclòs en les companyies de treball que el govern francès va formar als camps de refugiats espanyols i va enviar a la línia Maginot al començament de la guerra mundial, durant la qual Salas va participar activament en la Resistència francesa de les files de les reorganitzades Joventuts Socialistes Unificades. El 1946, Salas va ser seleccionat per passar a Catalunya per enfortir la direcció clandestina de les JSUC. Quan Atanasio Céspedes i jo mateix vam arribar a Barcelona el 1947, Salas estava al capdavant del nucli de direcció de les JSUC que s’havia salvat de la caiguda dels 80, els membres de la qual, en aplicació de seguretat, van passar a França per la muntanya, després de traspassar al nou equip Sendrós-Céspedes els contactes orgànics que mantenien. En tornar a França, Salas va haver de legalitzar la seva situació amb un nom suposat, el qual es va veure obligat a mantenir fins la recuperació de la democràcia a Espanya. Amb ajut dels comunistes francesos, Salas va entrar a treballar a la fàbrica Renault, on va gestionar importants activitats socials depenents del seu Comitè d’empresa. Alhora, va ser designat responsable del Comitè de les JSUC de París. Allà va conèixer Adelaida Abarca, militant de la JSUE, que havia passat a França per la muntanya el 1946, després de fugar-se de la presó de dones de les Corts de Barcelona i de participar activament en la campanya internacional de denúncia de la repressió política a Espanya. L’activitat a les JSU va propiciar que Salas i Adelaida es convertissin en parella per a tota la vida i que tinguessin dues filles inscrites en el registre civil amb el fals cognom del seu pare que a la llarga es casarien i els donarien néts francesos. Després de la detenció a Barcelona d’Ardiaca i Gutiérrez Díaz el desembre de 1962, la direcció del PSUC va proposar a Salas incorporar-se al nucli de direcció del PSU a l’interior, proposta que va poder acceptar amb el suport d’Adelaida, qui seguiria a París fins que el 1970, amb les filles ja casades, va tornar legalment a Barcelona. Salas va compartir amb Leonor Bornau la responsabilitat de Comitè de Barcelona del PSUC –que més tard va mantenir en solitari- en el període que va seguir a l’expulsió de Claudín i Semprún de les files del PCE l’any 1964; decisió que va provocar discussions polèmiques en els comitès d’estudiants i d’intel•lectuals de Barcelona. Salas presidia, juntament amb mi mateix, en una torre de Sant Cugat, la reunió en la qual va esclatar l’escissió pro-xinesa encapçalada per Miguel (responsable del Comitè de Barcelona del PSUC en aquell període) i que va arrossegar a la major part dels components del Comitè d’Estudiants i als responsables del Partit a tres empreses importants, i que va culminar en la constitució, a Barcelona, de l’anomenat Partit Comunista Internacional (PCI). En el II Congrés del PSUC, celebrat clandestinament a França el 1965, Salas va ser elegit membre del Comitè Central i del Comitè Executiu, càrrecs per als quals seria reelegit en els cinc congressos posteriors. Degut al seu estat de salut i al caràcter irreversible de la seva malaltia, Salas va ser nomenat en el VIII Congrés membre d’honor del Comitè Central. Quan Miguel Núñez va sortir de la presó, va assumir la direcció del Comitè de Barcelona, i Salas va prendre al seu càrrec el suport del Comitè Executiu del PSUC al Comitè Comarcal del Baix Llobregat, zona que des del començament de la dècada dels setantes es va convertir en un dels baluards més importants del PSUC. Assolida la legalitat, Salas va inaugurar –i va exercir mentre la seva salut li ho va permetre- la funció de coordinador del Comitè Central, del qual depenien el funcionament administratiu i l’organització dels seus actes públics. El recordarem sempre com una persona íntegra i cabal, dedicada completament als seus i a la lluita pels ideals de justícia i llibertat, meta del PSUC, en la història del qual ocupa per sempre un lloc d’honor". Gregorio López Raimundo Iniciativa i Treball Núm. 68, juny 1996 Notes biogràfiques: Nascut a Reus el 1923, Salas va ingressar als pioners de les JSUC el 1937 amb només 14 anys. Incorporat voluntari a l'Exèrcit de l'Ebre, tingué responsabilitats a les JSUC en la 35 Divisió, i després, al sud de França, a les guerrilles (1940-1945). Passà clandestinament a Catalunya per reorganitzar les JSUC, i an marxar Margarida Abril a França, la va substituïr com a Responsable del nucli de la direcció de les JSUC a l'interior.  Salas fou un home del Partit. A finals dels anys 60 fou enviat a Txecoslovàquia per fer-se càrrec de les emissions en català de La Pirenaica; allà coincidí amb la invasió dels tancs soviètics contra la Primavera de Praga, circumstància que va colpir a Josep Salas sobremanera fins al punt de fer-ne un imforme per la direcció del partit molt negatiu. A inicis dels 70 Salas torna a Catalunya i forma part de l'aparell d'alliberats del partit que reorganitzen el PSUC i el fan créixer exponencialment. Quan Josep Salas va morir, el juny de 1996, era membre d'honor del Comité Central del PSUC i del Consell Nacional d'Iniciativa.