Josep Suau

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

44: JOSEP SUAU

                             Josep Suau (5è per l'esquerra), amb abric fosc.

Suau, l’artista, el lluitador
"El company Francesc Panyella m’ha demanat d’enviar-vos una ressenya sobre el nostre malaurat company Josep Suau: seguidament els elements que he pogut recollir sobre ell.
Eixit d’una família de la classe mitja i religiosa, Josep Suau naix a Lleida el 1905. Joventut enquadrada per aquest ambient (fins i tot ha entrat al seminari). Aprèn l’ofici del seu pare: ebenista, però ell es dedica a la pintura. El 1931, a la llum dels esdeveniments, comença a posar-se interrogants: la lectura, l’estudi, la comparació entre la realitat de la vida i les creences que li han inculcat el fan bascular (de cents graus, diu ell) cap a la lluita revolucionària. Aïllat en la seva evolució, de primeres li és difícil situar-se; però la seva recerca el condueix a establir relacions artístiques, humanes, sobre tot a través d’orfeons.
Són els primers contactes que li fan conèixer la societat en què viu. El 1931, amb el canvi (les eleccions, la instauració de la República, el restabliment de la Generalitat) i la nova etapa política se li obren perspectives. S’integra primer en moviments nacionalistes i pren posició el 1933, que entra al PSOE. Per a ell era el més revolucionari dels partits nacionalistes (centralistes). El partit comunista en tant que tal era molt reduït a Lleida (set membres). És el començament de la formació dels primers grups feixistes.
El 1934 la repressió contra la classe obrera, primer a Astúries, i les matances organitzades, etcètera, el fan entrar a fons en el moviment revolucionari. Empresonat durant tres mesos, aprofita aquesta estada a la presó per conèixer el veritable moviment obrer i revolucionari. Estableix contactes amb companys dels diversos partits d’esquerra i de les centrals sindicals UGT i CNT.
Les eleccions del 16 de febrer del 1936, la victòria del Front Popular i la preparació del putsch per la dreta el troben ja preparat, i des del 18 de juliol participa en l’alliberació de Lleida, que havia caigut a mans de militars sollevats. Entra en el comitè militar. És el moment de la fusió de diversos partits que formen el PSUC; Suau n’és el representant en el sí del comitè militar.
Les condicions molt particulars de la lluita revolucionària a Lleida (Suau explica els greus problemes amb anarquistes i POUM) fan difícil el treball del PSUC per posar fi a aquests moviments anàrquics i orientar totes les forces cap al front i imposar la direcció del govern de la República. Nomenat comissari, Suau executa diverses missions al front d’Aragó.
Perduda la guerra és l’exili, l’arribada als camps de concentració amb les condicions infames que tots coneixem.
A França, durant l’ocupació nazi continua la lluita antifeixista i la resistència al costat del PCF. Es casa amb Teresa Seguí, la filla de Salvador Seguí, el 'Noi del Sucre'. Tenen dues filles. Reprèn el seu ofici d’ebenista per viure la seva família i ell. Però continua amb la seva passió: la pintura, el poc temps que li deixa la seva militància en el PSUC, del quan n’és un dels dirigents a Tolosa de Llenguadoc. I es pot dir també que, gràcies a ell, el nostre partit es manté organitzat a Tolosa. Impulsa les activitats del Casal, convençut que la seva feina de comunista és ser prop de les masses, en les condicions en què un es trobi. En els darrers anys accelera la seva producció pictòrica. Exposa a les galeries de Vierzon, París, Barcelona, Lleida, etcètera. Organitza anyalment una exposició d’artistes catalans, occitans i espanyols a Tolosa. Combatiu i dinàmic fins al darrer dia, en què cau de feridura, en el mes de juny, i sofreix una llarga agonia; mor el 5 d’octubre del 1984. Aquest és el Josep Suau que jo he conegut i apreciat.
En fer aquesta ressenya he de dir que Josep Suau ha tingut una gran sort amb l’admirable companya que ha compartit la seva vida i que es mereix de compartir tots els mèrits de Suau, per la seva presència serena i eficaç al seu costat i al de les seves filles.

Glòria Formentí.
Publicat a 'Treball', número 776, 15 de gener de 1985.