MEMÒRIA HISTÒRICA.
FITXES DE MILITANTS.
45: ESTANISLAU RUIZ PONSETÍ
Estanislau Ruíz Ponsetí (Maó, Menorca, 1889 - Mèxic, 1967).
Llicenciat (1911) i doctor (1913) en ciències exactes i enginyer
industrial (1915). Participà en la creació del Sindicat General de
Tècnics de Catalunya (1920) i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics
(1932). Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i
també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) des de la seva fundació, fou
diputat al Parlament de Catalunya (1932-39), des d’on participà en els
principals debats parlamentaris. Al juliol-agost del 1936 fou Conseller
de Proveïments; des de l’agost del 1936 fou membre del Consell
d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, partit al que també representà en el Comité Central de les Milícies Antifeixistes, i entre el 1937 i
el 1939, sotssecretari d’economia de la Generalitat. Fou un dels
principals artífexs de la Nova Economía; és autor de
L’aplicació del decret de col·lectivitzacions i control obrer
(1937),
Les empreses col·lectivitzades i el nou ordre econòmic
(1937). Com a publicista col·laborà, entre altres, al “Butlletí
del Sindicat General de Tècnics de Catalunya” i al “Butlletí” de la
conselleria d’economia. Fou professor de geometria a la Universitat de
Barcelona (1912-14) i d’economia a l’Ateneu Polytechnicum (1934-35) i a
l’Escola Industrial, de la qual fou director (1936-37). El 1937 fou
nomenat director de l’Escola del Treball. És autor de
Lugares geométricos de curvatura estacionaria en el cuadrilátero de manivela cilíndrica
i de
Curso de geometría descriptiva
. Tingué cura de les edicions tècniques de l’editorial Gustau
Gili. Durant la guerra civil donà conferències, algunes de les quals
foren publicades. En acabar la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic,
on col·laborà a la creació d’escoles i museus. El 1954 fou elegit
Vicepresident del Parlament de Catalunya a l'exili, un càrrec més nominal que pràctic, però que indica el reconeixement que rebia el personatge en els àmbits de representació política en l'exili, i ocupà el càrrec de gerent apoderat
de l’editorial UTEHA ( Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana 1940-65), des d’on ajudà i donà feina a
d’intel·lectuals catalans i altres republicans exiliats. Ruíz Ponsetí fou un emprenedor del món del cooperativisme, que tan va teoritzar; així, s'embarcà en diverses empreses cooperatives com una de comerç de fusta des del lloc d'orígen fins Mèxic DF, o una altra cooperativa d'habitatges anomenada 'Pablo Iglesias', també al DF, de la que fou soci fundador.
El bust de Lenin en el menjador mexicà d'Estanislau Ruiz Ponsetí és tot un símbol. Ruíz Ponsetí fou l'home de la Nova Economía de 1936 a 1939; l'home de les editorials UTEHA i ATALANTE, vinculades al PSUC i que ajudà a difondre les seves idees per tota Amèrica. Fou el fundador de la 'Granja Retiro', després anomenada 'Casa Menorca', una cooperativa avícola que donà feina a molts exiliats espanyols i catalans a Mèxic. Com a dirigent comunista, va entrar a formar part del Comité Central del PSUC en el seu primer congrés, en 1956.
Col.laborador habitual de 'Treball' i de 'Catalunya', la revista dels comunistes catalans exiliats a Mèxic editada per l'editorial UTEHA.
Ruíz Ponsetí va voler col.laborar amb Fidel Castro després del triomf de la revolució a Cuba, però el seu estat de salut i les responsabilitats polítiques i editorials a Mèxic li ho varen impedir. Poc abans de morir, Ruíz Ponsetí va viatjar a Espanya on es va poder veure amb familiars directes.
Pot assegurar-se de plè, que Estanislau Ruíz Ponsetí - i així es consigna en els seus propis escrits- va guardar fins el final dels seus dies els ideals comunistes, el compromís i la lleialtat amb el Partit. De fet, el 1964 encara mantenía una relació afectiva amb el Comité Central del PSUC, del qual n'era membre suplent des de 1956. El novembre de 1964, Ruíz Ponsetí va deixar UTEHA, després de 23 anys de feina, doncs havia arribat la seva jubilació. A partir de llavors va cobrar una paga mensual de 5.500 pesos. El 1965, un nou Congrés del PSUC el ratificaria com a membre del Comité Central en qualitat de suplent. En aquesta època ja s'havia començat a manifestar l'arterioesclerosi en el cos del maonès, malaltía que el va anar consumint fins la seva mort a Ciutat de Mèxic l'any 1967.
Per saber-ne més:
Inventari fons Estanislau Ruíz Ponsetí
Los trabajos del Grupo 'Paralelo' en história del Pensamiento Económico.
El bust de Lenin en el menjador mexicà d'Estanislau Ruiz Ponsetí és tot un símbol. Ruíz Ponsetí fou l'home de la Nova Economía de 1936 a 1939; l'home de les editorials UTEHA i ATALANTE, vinculades al PSUC i que ajudà a difondre les seves idees per tota Amèrica. Fou el fundador de la 'Granja Retiro', després anomenada 'Casa Menorca', una cooperativa avícola que donà feina a molts exiliats espanyols i catalans a Mèxic. Com a dirigent comunista, va entrar a formar part del Comité Central del PSUC en el seu primer congrés, en 1956.
Col.laborador habitual de 'Treball' i de 'Catalunya', la revista dels comunistes catalans exiliats a Mèxic editada per l'editorial UTEHA.
Ruíz Ponsetí va voler col.laborar amb Fidel Castro després del triomf de la revolució a Cuba, però el seu estat de salut i les responsabilitats polítiques i editorials a Mèxic li ho varen impedir. Poc abans de morir, Ruíz Ponsetí va viatjar a Espanya on es va poder veure amb familiars directes.
Pot assegurar-se de plè, que Estanislau Ruíz Ponsetí - i així es consigna en els seus propis escrits- va guardar fins el final dels seus dies els ideals comunistes, el compromís i la lleialtat amb el Partit. De fet, el 1964 encara mantenía una relació afectiva amb el Comité Central del PSUC, del qual n'era membre suplent des de 1956. El novembre de 1964, Ruíz Ponsetí va deixar UTEHA, després de 23 anys de feina, doncs havia arribat la seva jubilació. A partir de llavors va cobrar una paga mensual de 5.500 pesos. El 1965, un nou Congrés del PSUC el ratificaria com a membre del Comité Central en qualitat de suplent. En aquesta època ja s'havia començat a manifestar l'arterioesclerosi en el cos del maonès, malaltía que el va anar consumint fins la seva mort a Ciutat de Mèxic l'any 1967.
Per saber-ne més:
Inventari fons Estanislau Ruíz Ponsetí
Los trabajos del Grupo 'Paralelo' en história del Pensamiento Económico.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada