MEMÒRIA HISTÒRICA.
FITXES DE MILITANTS.
65: DOMÈNEC SERVETO BERTRAN
Domènec Serveto Bertrán neix a Terrassa el 6 d'agost de 1903. Comptable, membre de la UGT i del PSUC, combatent amb l'Exèrcit de la República durant la guerra civil, militant comunista, Serveto va quedar-se a Catalunya després de l'ocupació franquista, passant a la clandestinitat, on treballa en la reorganització del partit. A mitjans de 1940, però, ha de fugir a França perquè el seu grup és detectat per la policía feixista de Franco. Internat al Camp de Concentració de Septfons, serà arrestat el juliol de 1941 per la seva activitat clandestina dins del camp. Condemnat a pena de presó pel Tribunal Militar de Montauban, un Tribunal d'Excepció instaurat pel Règim de Vichy, serà transferit a Montauban primer i al penal-fortalesa 'Centrale d'Eysses' després, lloc on eren deportats els arrestats polítics catalogats com a més perillosos segons el criteri de l'autoritat col.laboracionista.
Formarà part dels grups clandestins resistents de l'interior de la presó (on hi havía recluïts 1.200 presoners, 80 d'ells republicans espanyols), i participarà en el motí i temptativa d'evasió massiva organitzat el 19 de febrer de 1944 per la Resistència Maquisard prenent com a hostatges a diferents guàrdies i al director de la presó. En els combats resulta ferit, junt amb altres presos, i això els delata com a participants del motí. L'endemà mateix és jutjat d'urgència i la sentència de mort contra Domènec Serveto Bertrán i altres 11 camarades més, és executada el 23 de febrer de 1944 per soldats francesos lleials a l'Alemanya de Hitler.
Domènec Serveto Bertrán, de 40 anys, militant del PSUC nascut a Terrassa i Jaume Seró Bernat, 24 anys, membre també del PSUC nascut a l'Albagés, són executats a les 11 del matí del 23 de febrer de 1944, juntament amb 10 resistents més del Batalló d'Eysses, víctimes de les represàlies del Govern de Vichy. Foren afusellats en el pati on solíen estendre la roba.
Aquest són els seus noms: Henri
Auzias, Fernand Bernard, Roger Brun, Jean Chauvet, Louis Guiral,
Alexandre Marqui, Gabriel Pelouze, Félicien Sarvisse, Jaume Seró Bernat,
Domènec Serveto Bertran, Joseph Stern i Jean Vigne.
Davant del piquet d'execució es negaren a que se'ls hi tapassin els ulls i entonaren 'La Marsellesa' i el 'Chant du depart'. Al dia següent, i malgrat la prohibició expressa, habitants de Villeneuve vingueren a deixar flors damunt les tombes dels resistents assassinats, en el cementiri de Sainte Catherine de Villeneuve-sur-Lot.
Després de l'alliberament de França, la paret on se situaven els escamots d'execució fou anomenada el 'mur dels afusellats'. Aquest lloc de memòria va ser inscrit en l'inventari adicional de monuments històrics ignominiosos de la França dels tribunals militars.
Cada 23 de febrer es duu a terne un homenatge patriòtic davant el mur de les execucions per tal de perpetuar la memòria dels 'Caiguts per França', com resa a la inscripció sobre pedra on hi apareixen els noms dels caiguts.
Cal dir que les famílies d'en Domènec Serveto i d'en Jaume Seró, no tingueren coneixement del tràgic final d'ambdós resistents fins molts anys més tard, degut a la llei del silenci imposada per la dictadura i pel fet que a França, tots els executats constaven com a francesos.
Per saber-ne més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada