Jaume Seró Bernat

MEMÒRIA HISTÒRICA. 

FITXES DE MILITANTS. 

64: JAUME SERÓ BERNAT

Jaume Seró Bernat va néixer el 10 de gener de 1920 a l'Albagés, (les Garrigues, lleida). Fill de Josefa Bernat i Ramón Seró, fou militant de les joventuts llibertàries en època adolescent; s'integrà en el cos de Carrabiners durant la Guerra Civil i es feu membre del PSUC, partit del que formarà part fins la seva mort en tràgiques circumstàncies. Refugiat a Normandía, combat els nazis com a membre del grup guerriller de Le Neubourg (Eure).
La ràzzia hitleriana del 30 de novembre de 1942 decapita la direcció de la Resistència espanyola en la zona ocupada de París, circumstància que fa que el Partit envïi Jaume Seró a dirigir les accions guerrilleres de la capital francesa. A París, Jaume Seró viu amb la seva companya Gisèle Leroy amb qui té una filleta -Jacqueline-. Organitza 2 grups Maquis amb comunistes espanyols i catalans per dur a terme accions armades contra la Gestapo i les SS en nom de la Resistència Francesa, i instruir militarment a altres combatents.

Detingut l'abril de 1943, és torturat, jutjat i condemnat a 2 anys de presó per la secció especial del Tribunal d'Apelació de París, Tribunal d'Excepció implementat pel Règim col.laboracionista de Vichy amb l'objectiu de lluitar contra la resistència. Empresonat a La Santé, és traslladat, posteriorment, a la Central d'Eysses, vell i sinistre Penal situat a Villeneuve-sur-Lot (Lot i Garona). el 18 de desembre de 1943.

Seró va participar en l'intent d'evasió massiu d'aquest centre penitenciari del 19 de febrer de 1944, en el que hi participaren la majoría dels 1.200 reclusos, (80 d'ells espanyols) molts d'ells resistents polítics, encara que també alguns presos comuns. Desenes de reus aconseguiren fugar-se després que els amotinats prengueren d'hostatge el director de la presó i altres funcionaris de Vichy. En el combats que hi hagué amb les forces de reforç enviades per la prefectura col.laboracionista pro-alemanya, Jaume Seró, i el seu camarada de Terrassa Domènec Serveto Beltrán, resultaren ferits, quina cosa fou prova de càrrec en el judici sumaríssim que se celebrà el dia següent, un cop apagat el motí.
El 23 de febrer de 1944, Jaume Seró Bernat, Domènec Serveto Bertran i altres 10 companys més de nacionalitat francesa foren afusellats davant dels seus companys, puny alçat, amb visques al Partit, la Resistència i sota el cant de La Marsellesa.
En el mur de la presó-fortalesa, hi ha una inscripció sobre marbre amb els noms dels 12 executats aquell 23 de febrer de 1944 on hi resa: 'Morts per França'.
Sens dubte, Jaume Seró i Domènec Serveto van morir per França, però no només per França.

Jaume Seró tenía 24 anys en el moment del seu assassinat a mans dels nazis; tenia una filla petita; combatent antifeixista, militant del PSUC. Era el petit de 7 germans de la família Seró-Bernat, de l'Albagés, a Les Garrigues. Tots ells  -tots 7-  varen morir assassinats per Franco o bé per Hitler.

Per saber-ne més:

Memòire de l'exil republicaine spagnol.

Musée de la Resistence: Jaume Seró Bernat

Los olvidados de la história de España.

Cartes de presó: Jaume Seró.

Eysses: les 12 fusillés.

Le dernier combat pour Jaume et Domènec