Neus Català Pallejà

MEMÒRIA HISTÒRICA. 

FITXES DE MILITANTS. 

61: NEUS CATALÀ PALLEJÀ.

“Del que vaig sentir al creuar la porta de Ravensbrück no s’han inventat paraules per descriure-ho. Dante no va veure res, descansa en pau a Ràvena. En el seu infern no va poder imaginar l’impossible.” Neus Català.

Amb aquestes paraules descrivia Neus Català el que va sentir quan fou internada en el camp de concentració per a dones i criatures de Ravensbrück. Per totes aquelles dones que iniciaren una llarga travessia per la barbàrie no hi havia paraules per expressar el que sentien en aquell moment.
Neus Català forma part de la generació que va viure, i sobretot patir, els fets més dramàtics de la nostra història més recent. Uns esdeveniments terribles que es produïren tant a Catalunya com a la resta d’Europa. Ens estem referint a la Guerra Civil, l’exili republicà, la Segona Guerra Mundial, els camps d’extermini nazis i la dictadura franquista. Tots aquests fets, i molt especialment la seva estada al camp d’extermini, marcaren la seva vida.

Neus Català i Pallejà va néixer als Guiamets (El Priorat) l’any 1915. Filla de camperols, ella mateixa es va dedicar a les feines del camp fins l’inici de la Guerra Civil. Amb l’esclat de les hostilitats, va ser una de les organitzadores de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC)dels Guiamets. A mitjans de 1937 va decidir traslladar-se i establir-se a Barcelona, on va prosseguir amb els seus estudis d’infermeria. Durant aquest període va començar a treballar a l’assistència social com a infermera, sent destinada a la localitat de Premià de Dalt com a Cap Sanitària d’una Colònia Infantil.

 «La vida en aquell antre de mort era estimada amb passió i l’ànsia immensa de llibertat ens mantenia en peu». Neus Català.
«Una de les grans lliçons que vaig aprendre al camp és la solidaritat i la tolerància respecte a qui pensa diferent a mi» Neus Català.

La derrota republicana, la va obligar a marxar a l’exili francès. L’esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939, i la caiguda i ocupació de França el juny de 1940 per les tropes alemanyes, la portaren a implicar-se en la resistència francesa vinculada al PSUC. La seva tasca dins del maquis (feia d'enllaç i trasllat d'informació i material per posteriors actes de sabotatge contra els invasors alemanys) la portà a ser detinguda pels nazis l’11 de novembre de 1943 i més tard, deportada al camp d’extermini per a dones de Ravensbrück. Després de dos mesos de viure en unes condicions terribles, va ser traslladada al Kommando d’Holleischen (Txecoslovàquia), depenent del camp de concentració de Flossenbürg per a treballar en una petita indústria de guerra. Amb les seves companyes feien accions de sabotatge i boicot a la munició que fabricàven, exposant-se a una mort segura si les descobríen). Hi va romandre fins al seu alliberament per les tropes russes el 6 de maig de 1945.

«El cel del país en el que entrava [Espanya] era com la tapa d’una caldera que m’anava a caure al cap i m’havia d’esclafar.» Neus Català.

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a adquirir la nacionalitat francesa, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la dictadura franquista. El seu passaport francès li va permetre entrar regularment a Espanya, fent tasques d’enllaç entre els membres del PSUC exiliats a França i els sectors opositors de l’interior de Catalunya.
La seva tasca d’opositora al règim franquista i de compromís amb la història també la va mostrar amb la seva participació en la fundació clandestina, junt amb altres deportats, al 1962 de l’entitat Amical Mauthausen, en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d’extermini nazis, i del Comitè Internacional de Ravensbrück. D’aquesta manera també iniciava la seva feina de recuperar i preservar la memòria de tots aquells homes i dones que perderen la vida en aquests centres d’internament.

«Vaig intentar oblidar el patiment, però el que m’ha obligat a recordar coses és la voluntat de recuperar la memòria dels altres».

A finals dels anys 60, va començar a treballar per a recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades. Amb tot el material escrit i oral que va anar recollint, Neus Català va confeccionar la primera part d’un memorial de les dones espanyoles a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’una relació de dones espanyoles que pertanyeren a la Resistència a França, la qual ha recollit més de 92.000 entrades.
El seu compromís amb la restauració de la memòria d’aquelles dones va anar més enllà, portant-la a escriure i publicar l’any 1984 el llibre: 50 testimonis de dones espanyoles, que inclou testimonis directament o indirectament relacionats amb l’exili, la resistència i la deportació, inclòs el seu, i a impulsar i presidir l’any 2006 l’Amical de Ravensbrück. La seva tasca de recuperació de la memòria de les dones deportades dins l’esmentada amical la va portar a participar en multituds d’actes, homenatges i xerrades per tots els públics. Una feina incansable que no ha aturat fins fa pocs anys, i que actualment combina amb la presidència d’honor de l’Amical de Ravenbrück.
En els darrers temps, Neus Català ha rebut molts reconeixements públics, tan a França amb la concessió de la Creu de Guerra amb palmes i la Creu de la França Lliure, com a Catalunya, amb el lliurament per part de la Generalitat de Catalunya de la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, el  2014 rebé, per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones. El 3 de març de 2015, va estar guardonada amb la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya.

Neus Català, militant comunista de tota la seva vida, continúa tenint les idees clares. Sap perquè ha lluitat, i amb qui, i contra què i contra qui. No ha canviat mai de partit, no li cal.

Per saber-ne més:

Diari Ara: Neus Català: 'fa molts anys que em voldríen morta.

Elisenda Belenguer Mercader: 'Neus Català, memòria i lluita'.

DonesDigital: Neus Català

El Periódico: Neus Català

El Convidat: Neus Català

Vídeo any Neus Català.

Neus Català, retorn a Ravensbrück 

Arxiu RTVECatalunya: entrevista de Montserrat Roig a Neus Català.