Elisa Úriz Pi

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

60: ELISA ÚRIZ PI

Les germanes Pepita i Elisa Úriz Pi. 

    

Elisa Úriz Pi, (Tafalla, 1893 - Berlín Oriental, 1979) fou una mestra, pedagoga i activista política nascuda a Navarra, fundadora del PSUC, partit del que en fou militant i dirigent, germana de Josefa Úriz Pi, considerades precursores de l'Escola Moderna a Espanya.

Era filla del capità d'infanteria Benito Úriz Erro i de Filomena Pi Céspedes. Estudià a l'Escola de Magisteri a Madrid i va treballar com a professora de música a les Escoles Normals de Magisteri de Girona, Tarragona i Barcelona. Fou becada per la Junta d'Ampliació d'Estudis a Ginebra, on va estudiar el mètode musical d'Emile Jaques-Dalcroce. En la seva estància a l'Escola de Girona va coincidir un temps amb la seva germana Josefa, amb la que va dur a terme activitats sindicals que provocaren el trasllat de Josefa a Lleida el 1921.
Durant la Segona República Espanyola va militar en la FETE-UGT i en va ser la dirigent a Lleida alhora que la seva germana n'era secretària general. Es va casar amb el secretari general de la UGT de Catalunya, Antoni Sesé i Artaso, membre del PSUC assassinat a Barcelona per membres de la CNT-FAI durant els Fets de maig de 1937. Juntament amb la seva germana va impulsar la Unió de Dones Antifeixistes el 1934 i aquell mateix any formà part de la delegació espanyola (juntament amb Dolores Ibárruri) que participà en el Congrés Mundial de Dones Contra el Feixisme. Poc abans de començar la guerra civil espanyola militava al Partit Comunista de Catalunya, i juntament amb la seva germana ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El novembre de 1937 fou nomenada secretària administrativa del Secretariat Regional de la UGT i delegada de la FETE al Comitè de Catalunya de la UGT. Treballà durament ajudant nenes i mestres en dificultats durant la guerra civil.
Pel febrer del 1939 es va exiliar a França amb la seva germana. Durant l'ocupació francesa pels nazis van col·laborar directament amb la Resistència Francesa dins del grup de Josep Miret i Musté i el seu germà Conrad fins que aquest fou detingut i assassinat per la Gestapo el 1942. Després es va integrar a la Unión Nacional Española dirigida pel militant comunista Jesús Monzón Reparaz. Com a membre del PSUC i de la UGT formà part de la direcció del partit i el sindicat a Tolosa de Llenguadoc.
A l'exili col·laborà amb Dolores Ibárruri a la Unió de Dones Espanyoles i secretària general de la Federació Democràtica Internacional de Dones. Des d'aquest càrrec va proposar que cada 1 de juny se celebrés el Dia mundial de la Infantesa. Des d'aquest organisme va denunciar a Nacions Unides la situació de les dones a les presons franquistes i aconseguí que el 1948 una comissió de juristes visités les presons de dones de Las Ventas i Yeserías. També participà en la redacció de la revista Mujeres Antifascistas Españolas amb Dolores Ibárruri, Victòria Kent i María Teresa León.
En acabar la segona guerra mundial les autoritats franquistes li van incoar un expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques. A causa de la seva militància comunista l'abril de 1951 fou expulsada de França amb la seva germana Josefa (en el marc de la 'operació Bolero' per la qual el Govern Francès va expulsar de França a centenars de militants comunistes catalans i espanyols que varen ser deportats a Còrcega, Algèria, Txecoslovàquia i altres països) i es van establir a Berlín Oriental.  on va estudiar medicina i ajudar els refugiats españols. Com a pedagoga va deixar un llegat impagable en forma de llibres i articles. Com a dona antifeixista va rebre el reconeixement a tota una vida de combat pels drets de les dones, els nens i els refugiats polítics; així, en reconeixement del seu compromís insubornable, fou condecorada amb la 'Medalla Joliot-Curie' atorgada pel Congrés Mundial de la Pau. Va morir el 14 d'agost de 1979 a Berlín Est sense haver pogut tornar mai a la seva terra.

Per saber-ne més:

História y compromiso de las hermanas Úriz.

Bloc 'Mujeres masonas': las hermanas Úriz.

Bodostáin rescata la memòria de las hermans Úriz. 

Diccionari biogràfic del moviment obrer.

Article a 'La Vanguardia'.