MEMÒRIA HISTÒRICA.
FITXES DE MILITANTS.
52: AFRICA DE LAS HERAS
África de las Heras Gavilán (Ceuta, 27 d'abril de 1909 - Moscou, 8 de març de 1988) va ser una militant comunista espanyola, membre del PSUC, nacionalitzada soviètica i una destacada espia del KGB el nom del qual en clau era 'Patria' si bé va adoptar els noms de María Luisa de las Heras de Darbat, María de la Sierra, Patricia, Ivonne, María de las Heras, Znoi o María Pavlovna.
Va néixer en una família acomodada, ja que el seu pare era Manuel Lasheras Jiménez, militar mort en 1930 a Jaca després de ser disparat en contenir una rebelió republicana, i neboda de Julián Francisco Lasheras, advocat i alcalde de Ceuta. Es traslladà a Madrid per estudiar en un col·legi de monges.
Les dades sobre els seus primers anys de la seva vida són escassos i no se sap gaire d'ella fins a 1930, any en el qual apareix militant i participant activament en el PCE.
Quatre anys més tard participa decididament en la Revolució d'octubre de 1934 a Astúries, lloc on coneix a l'històric dirigent comunista Santiago Carrillo, amb qui farà amistat. El 1936, ja a Catalunya, s'integra en les JSUC i un any més tard comanda una de les patrulles ciutadanes dels Comités de les Milícies antifeixistes de Barcelona, amb seu en el nàutic de la ciutat. En aquesta època es casa amb Luis García Lago, antic empleat de banca, i secretari general del PSUC a Lleida.
El 1937 és reclutada per alguns agents de la NKVD a Espanya - Nahum Eitington, l'hongarès Erno Gero i el rus Aleksander Orlov—, i enviada a Moscou per a ser instruïda, amb altres companyes catalanes de les JSUC, com Lena i Obdúlia Imbert i Carme Brufau. Es creu que l'encarregada d'introduir-la en l'espionatge és Caritat del Río Mercader, mare de Ramón Mercader, el xicot de Lena Imbert, que dirigía un comando de xoc juntament amb el seu amant, Pavel Sudoplatov. Africa de las Heras era una dona amb una bellesa contundent; i, igual que les seves companyes espíes catalanes a Moscou, utilitzava el fet de ser una dona atractiva i arrebatadora per ser infalible en la seva feina d'espía al servei de la Unió Soviètica.
Després de la instrucció, se li encomana la seva primera missió, per la qual cosa es trasllada a Noruega.
A Noruega la seva missió és entrar en contacte amb militants trotskistes. Entaula relació amb l'equip de Trostki, i aconsegueix infiltrar-se i convertir-se en la seva secretària a Mèxic. Una vegada a Mèxic es dedica a passar informació a la NKVD; d'aquesta forma ajuda al seu amic i camarada Ramón Mercader a organitzar l'assassinat de Trotski per ordre d'Stalin.
Abandona Mèxic precipitadament i es manté amagada al celler d'un vaixell davant la presència al país d'Aleksander Orlov —cap dels serveis secrets soviètics instal·lats a Espanya, on s'havien conegut—, que havia desertat en témer la purga d'Stalin i anava als EUA.
El 1941 arriba a l'URSS procedent de Mèxic tornant al KGB. Estudia primer infermeria i més tard radiotelegrafía i és nomenada responsable de radiotransmisions. Després de la finalització dels cursos és enviada en maig de 1942 al destacament guerriller Els Vencedors. Salta en paracaigudes als boscos de Vinnítsia (Ucraïna) darrera de les línies alemanyes, juntament amb altres espanyols, armada de pistola, 2 bombes de ma i un equip de transmissions per interceptar les comunicacions i enviar missatges erronis als alemanys. Per accions com aquesta, va ser condecorada per l'Exèrcit Roig i l'Estat Soviètic.
En 1944, després de dos anys de guerrilles, torna a Moscou ingressant en el KGB, on rep nous cursos d'espionatge.
Africa de las Heras continuà mantenint llaços d'amistat amb nombrosos militants comunistes espanyols i catalans, com les germanes Imbert, la Caritat del Río Mercader, Carme Brufau, Santiago Carrillo, Rafael Vidiella, Josep Gros i molts d'altres.
Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial comença la seva tasca d'espia dins del KGB, signant els seus informes amb el sobrenom de Patria.
En 1946 s'instal·la a París provinent de Berlín amb l'àlies de María Luisa de las Heras fent-se passar per refugiada del règim franquista. En aquesta ciutat coneix a l'escriptor uruguaià Felisberto Hernández, amb qui es va casar. En 1947 es trasllada a Espanya, amb identitat falsa, i l'any següent és enviada a Uruguai.
Es casa en 1948 amb Felisberto aconseguint d'aquesta forma arribar a Montevideo al desembre de 1948, exercint de modista com a tapadora. El seu matrimoni, a part d'atorgar-li la nacionalitat uruguaiana, li serveix per infiltrar-se en la classe alta de Montevideo i realitzar noves amistats que li ajudaran més tard en la seva labor secreta. En 1950 el matrimoni se separa sense que el seu marit sabés la veritable professió d'Àfrica.
En 1956 es trasllada a Buenos Aires per actuar com a enllaç del recentment designat cap d'espionatge al Con Sud anomenat Giovanni Antonio Bertoni àlies Valentino Marchetti, Marko. Es casa aquest mateix any amb ell per ordre del KGB, que veia en aquestes noces una bona solució per millorar i facilitar el treball de tots dos espies. El matrimoni inicia un negoci d'antiguitats al nucli antic de Montevideo.
En la seva etapa sud-americana realitza nombroses missions, servint a més d'enllaç entre els diferents espies i la seu central a Moscou. Es creu que ella va ser qui va transmetre al KGB la informació de la invasió a Bahía Cochinos.
En 1967 torna a l'URSS, després de la dubtosa defunció de Valentino, havent de realitzar noves missions a l'estranger fins que en 1971 és destinada a la instrucció de nous agents en la Lubianka, seu central del KGB, principalment per a operacions a països hispanoparlants.
En 1985, tres anys abans de la seva mort, abandona oficialment el KGB.
Mor a Moscou el 8 de març de 1988 per problemes cardíacs, i és enterrada amb honors militars al cementiri moscovita de Kuntsevskoje, en la làpida del qual apareix la paraula Patria escrita en castellà juntament amb el text "Coronel Àfrica de las Heras, 1909-1988" en rus.
Per la seva tasca al KGB va arribar al grau de coronel, sent responsable entre la Segona Guerra Mundial i la dècada dels setanta de la política de l'agència per Europa i Amèrica Llatina. Va rebre el títol de Col·laboradora Honoraria dels Òrgans de Seguretat de l'Estat.
Per la seva tasca va rebre una dotzena de condecoracions, essent l'espanyola més condecorada per l'URSS, entre les quals destaquen:
- Dues vegades amb l'Estrella Roja
- Ordre de la Gran Guerra Pàtria de II Grau
- Medalla Guerriller de la Gran Guerra Pàtria de I Grau
- Dues vegades Medalla per la Valentía.
- Ordre de Lenin, una de les majors condecoracions de la Unió Soviètica.
El País: una española, espía del KGB.
Africa de las Heras
El cafè de Ocata: 'Africa de las Heras'.
Historias de la Segunda Guerra Mundial.
Amistad hispano-soviética: África de la Heras.
Nota sobre el rodaje de 'Patria'.
Clarín.com: 'La legendaria Africa de las Heras'.
Una ceutí en la 2ª Guerra Mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada