MEMÒRIA HISTÒRICA
FITXES DE MILITANTS
4: JOSEP MIRET I MUSTÉ
Neix a Barcelona el 1907 i estudia a l’Escola del Treball on es gradua als 18 anys i és quan construeix el seu ideari progressista que acaba concretant-se en el combat polític contra la dictadura de Primo de Rivera. Molt afeccionat al rugbi, els anys de la República ingressa a la Unió Socialista de Catalunya, partit liderat per Joan Comorera, i passa a dirigir-ne les joventuts. La USC serà un dels quatre partits que s’unificaran per constituir el PSUC el 23 de juliol de 1936. Serà conseller de Proveïments de la Generalitat el 1937, amb el President Companys, però ho deixarà per marxar al front de guerra on participarà a les batalles de Belchite, Mediana, Huesca i la de l’Ebre. Surt cap a l’exili amb la seva esposa Cecília i el seu fill Josep, i resta en camps de
concentració fins que pot marxar a París. Allà s’incorpora a la Resistència contra l’ocupació nazi i participa en nombrosos actes de sabotatge amb altres companys i el seu germà Conrat, que és
detingut per la Gestapo i brutalment torturat i executat a Mont Valérien el gener de 1942.
La seva dona Cecília no suporta la pressió d’una altra guerra i torna amb el seu fill cap a
Catalunya on residirà clandestinament.
Josep rebat a París les posicions més ortodoxes de la Internacional Comunista, a la que
pertany el PSUC, essent l’únic partit no estatal membre de la Internacional.
La Gestapo, però, el captura el 30 de Novembre de 1942 a la casa dels pares de la seva
companya a París, la Lilí Brumahusrt, que també és detinguda,i és traslladat a Mathausen on
s’incorpora a l’organització clandestina del PSUC en el camp. Allà sabrà que la Lilí ha
aconseguit quedar lliure i la filla, a qui no coneixerà, creix bé dins la seva mare.
Dins de l’infern de Mauthausen, Josep i la resta de camarades del PSUC
treballen activament per boicotejar, fotografiar, planificar sabotatges i
fugues d’interns en el camp d’extermini nazi.
La dissort, però, fa que les bombes dels avions aliats que sobrevolen Mauthausen el 1944,
pocs mesos abans de la fi de la Segona Guerra Mundial, el fereixin greument. Ferit, té encara
uns minuts per mirar el cel i els núvols, recordar l’infantesa, els anys de joventut, la guerra, la
resistència, els seus fills Josep i la seva filla a qui no coneix i somriure intuint que, per fi, arriba
la victòria. Un oficial del camp el remata a terra.
Josep Miret i Musté, Conseller de la Generalitat de Catalunya i membre del PSUC, ha rebut els màxims honors de l'Estat Francès.
Fitxa d'en Pep Miret en el llibre: 'Los últimos españoles de Maauthausen'.
http://deportados.es/miret_historia
https://olganm.wordpress.com/2013/09/24/historias-de-familia-la-resistencia-en-la-region-de-paris-los-hermanos-miret-muste/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada