MEMÒRIA HISTÒRICA
FITXES DE MILITANTS.
23: RAMÓN MERCADER
La història del PSUC és plena de militants que en la lluita per la defensa dels valors de la Llibertat, la Justícia social, la Democràcia, la República i el Socialisme, hi van perdre la llibertat, la salut o la vida. Anys de presó, exili, tortures, clandestinitat, represió, mort i misèria. Anys de llum i dignitat enmig de la foscor. La història, però, conté també capítols amargs; històries de militants que en algun moment ho van ser i que amb les seves accions han embrutat un patrimoni històric inversemblant, colossal. N'hi ha més d'un i més de dos; son producte d'un temps i d'unes circumstàncies molt concretes. Sovint s'ha remarcat el valor doble de l'heroïcitat dels militants del partit: entre Franco i Stalin, entre l'espasa i la paret. Enmig de la represió sanguinària del feixisme triomfant a Espanya, i el dogmatisme estalinista guardià de les essències del comunisme. Molts militants hagueren de dur el pès del combat contra Franco havent sent expulsats del Partit per sospites de deslleialtat envers les directrius que emanàven de Moscou. La fe totalitària no és la que tanca els ulls davant una ideologia, sinó la que segueix fidelment els passos del profeta. I Stalin va ser l'últim profeta europeu. Un temps terrible, de plom i de por, d'ombres i de sospites; delacions i assassinats ordenats pel mateix partit. Terrible. Ramón Mercader del Río, l'assassí del piolet, és un exemple de militant no il.lustre. Veiem-lo:
En Ramon Mercader va viure una vida de novel·la. Mundialment famós per ser l’assassí de Trotski, la història d’en Ramon Mercader no s’entén sense contextualitzar a fons el temps, l’espai i les relacions familiars que li va tocar viure. Convé remarcar que la seva mare era només dinou anys més gran que en Ramon i que sempre van mantenir una estranya i (gairebé) patològica relació maternofilial.
En Jaume Ramon Mercader del Río Hernández (conegut popularment com a Ramon Mercader) va néixer a Barcelona l’any 1913, fill del matrimoni entre la revolucionaria comunista cubana Eustaquia María Caridad del Río Hernández i el català Pau Mercader i Marina, que van tenir cinc fills entre 1911 i 1921.
La cubana Caridad del Río Hernández, la mare de Ramón Mercader.
El 1929 en Ramon va tornar a Barcelona, la seva ciutat natal, on ben aviat va connectar amb els cercles marxistes i filo-soviètics de la ciutat comtal, per bé que va mantenir-se durant uns quants anys amb un peu a cada cantó dels Pirineus. La seva germana Montserrat, sense anar més lluny, arribà a ser un càrrec important del Partit Socialista Francès durant els anys del Front Popular.
Amb l’esclat de la guerra civil espanyola l’any 1936, en Ramon Mercader va optar per posar-se al servei del partit comunista hegemònic en aquell moment a Catalunya, el PSUC, per combatre el feixisme, al igual que el seu germà gran Pau Mercader, que va morir en acció armada durant la defensa de Madrid. El propi Ramon fou ferit a Osca durant els primers mesos de la guerra al capdavant d’un batalló de milicians del PSUC (Juliol-Agost de 1936).
En Ramon Mercader al front d'Osca l'estiu de 1936.
Durant la Guerra Civil en Ramon Mercader va marxar a Paris amb una missió concreta: infiltrar-se en els cercles trotskistes per tal d’apropar-se a la figura de Lev Trotski, considerat un traïdor i un element subversiu per part del Kremlin.
L’any 1938 a la capital francesa en Ramon Mercader va fer-se passar per un estudiant belga de la Sorbonne anomenat Jacques Mornard, suposat fill d’un diplomàtic belga. A la Sorbona en Mercader va conèixer a la americana Sylvia Ageloff, assistent personal de Trotski i que estava temporalment a la capital gala. La feina de Mercader començava a donar els seus fruits: l’any 1939 va ser nomenat membre de la Quarta Internacional (contrària a la tercera, encapçalada per la Unió Soviètica).
La senyoreta Sylvia Ageloff, seduida per en Mercader per arribar a contactar amb Lev Trotski.
Al mes d’octubre d’aquell 1939 en Mercader es va traslladar a Ciutat de Mèxic, ciutat on s’hi exiliava Lev Trotski, i va utilitzar a la senyoreta Ageloff per tal d’accedir-hi tot presentant-se com un gran admirador i seguidor de les seves idees. Durant la seva estança a Mèxic en Ramon va reunir-se de nou amb la seva mare Caridad i el seu enllaç de la NKVD i alhora company sentimental de la mare revolucionària, Leonid Eitingon.
A Mèxic en Mercader va guanyar-se la confiança dels cercles Trotskistes i va començar a guanyar-se la confiança del cercle més íntim del líder rus. Aprofitant aquest fet, en Mercader va sol·licitar una reunió en privat amb el propi Trotski sota el pretext de consultar-li un seguit de documents. Després d’un temps, el propi Trotski va accedir a rebre’l a casa seva el 20 d’agost de 1940.
Mercader va anar a la seva cita amb Trotski acompanyat de la seva mare i d’en Eitingon. El pla era senzill: desplaçar-se a la casa que Trotski tenia a Coyoacán (al sud de la capital asteca), infiltrar-se en el despatx de Trotski, eliminar-lo sense cridar massa l’atenció i fugir de la seva finca en un cotxe on l’esperaven la seva mare i l’enllaç soviètic.
Tot anava segons el pla i en Trotski va rebre a Mercader al seu despatx. Amb l’excusa de consultar amb més llum els documents que en Mercader li havia portat, el líder rus va aproximar-se a la finestra del seu despatx, i quan aquest li va girar l’esquena, en Ramon Mercader li va clavar un cop sec al cap amb un piolet de muntanya. Els crit de dolor de Trotski van ser espectaculars (el propi Mercader va afirmar que mai fou capaç d’oblidar-ho), per bé que l’estocada no va ser mortal, i de fet, el líder rus no va arribar a perdre la consciència.
Alertats pels crits de dolor i l’enrenou procedent del despatx, els guardes personals de Trotski van entrar a la cambra i al veure l’escena, van llençar-se sobre en Mercader, per bé que el propi Trotski, encara conscient, va exclamar: “No el mateu! Aquest home té una història que explicar!”. Mentrestant, a les afores de la finca, el cotxe ocupat per la Caridad i en Eitingon va marxar del lloc dels fets sense esperar la tornada d’en Ramon Mercader.
Malferit, en Trotski fou enviat a un hospital, on va morir al dia següent a causa de greus lesions cerebrals i una abundant pèrdua de sang. Al conèixer els fets, la senyoreta Sylvia Ageloff va intentar suïcidar-se.
En Trotski, ferit de mort a l'hospital després de l'acció de Mercader.
Ramón Mercader, àlies “Jacques Monard”, fou detingut
per les autoritats mexicanes i posteriorment condemnat per assassinat a
vint anys de presó. Malgrat els dubtes sobre la seva veritable
identitat, no fou fins a l'agost del 1953 que es va saber la seva veritable identitat arran que les empremtes dactilars foren contrastades amb les empremtes de Ramon Mercader d'un empresonament que havia sofert a València abans de la Guerra Civil.
Va sortir de la presó l'any 1960, d'on viatjà a Cuba per traslladar-se a Txecoslovàquia, i més tard a laUnió Soviètica, on fou condecorat amb el títol d'Heroi de la Unió Soviètica el 1961. S'instal·là aCuba i hi treballà per al govern de Fidel Castro on va morir el 18 d'octubre del 1978 a causa d'un càncer ossi. Va ser traslladat a Moscou, on va ser enterrat amb el nom de Ramon Ivànovitx López (Рамон Иванович Лопес), al cementiri de Kuntsevo i on disposa d'un lloc d'honor al museu dedicat al KBG.
El 1977 va demanar-li a Santiago Carrillo que volia tornar a Espanya però aquest li va demanar que primer edités les seves memòries deixant clar qui li havia encarregat el crim. Ramón Mercader, lleial fins l'últim dia a Stalin mai ho va fer, i mai va tornar a Barcelona. Va morir a Cuba l'octubre de 1978.
Per saber-ne més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada