Numen Mestres Ferrando

MEMÒRIA HISTÒRICA

FITXES DE MILITANTS

7: NUMEN MESTRES I FERRANDO

Numen Mestre i Ferrando (Pratdip, Baix Camp, 1923 - Camp de la Bota, 17 de febrer de 1949) fou un militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fill de Miquel Mestres Avinyó i Virtuts Ferrando.
Pel novembre de 1935 va ingressar a les JSUC de Torredembarra, i el 1936 s'establí a Cornellà de Llobregat amb els seus pares, on arribà a ser secretari de les JSUC i el seu representant al comitè local del Front Popular. El 1937 ingressà al PSUC i l'estiu de 1938, amb només quinze anys, marxà voluntari a la batalla de l'Ebre, on arribà a ser comissari de guerra de la 84ª Brigada Mixta.
En acabar la Guerra Civil Espanyola marxà a França, on va lluitar al costat de la Resistència Francesa contra els nazis i assolí el grau de tinent de les Forces Franceses de l'Interior. L'estiu de 1944 va formar part de l'intent d'Invasió de la Vall d'Aran .  El setembre de 1945 travessà els Pirineus i s'integrà en l'Agrupació Guerrillera de Catalunya del PSUC.
Fou detingut l'abril de  1947, salvatgement torturat (el varen deixar cec) i acusat de participar el 29 de novembre de 1946 de posar bombes a les seus dels diaris 'Solidaridad Nacional' (l'òrgan de FET-JONS) i La Prensa, que provocà un mort i tres ferits.
Fou jutjat en Consell de Guerra a Barcelona el 13 i 14 d'octubre de 1949 i condemnat a mort juntament amb Santos Gomez Nebot, Carlos Martinez, Esteve Arias Gazquez i Bernat Cregut Beltran. Fou afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el  17 de febrer de 1949 amb els també militants del PSUC Joaquim Puig i Pidemunt, Angel Carrero Sancho i Pere Valverde Fuentes. En el moment del seu assassinat cridà 'Visca les JSU'. Tenia 25 anys. Els altres condemnats amb ell els fou commutada la pena per 30 anys de presó.
Té una plaça dedicada a Barcelona, a Horta Guinardó, i un carrer a Cornellà.
Cada 17 de febrer, Iniciativa per Catalunya ret homenatge als camarades executats dipositant flors davant les seves tombes en el cementiri de Montjuïc.

                                                     Numen Mestres

La nit abans de l'execució, Numen Mestres va escriure aquesta carta als seus pares i germana, Casandra. La carta es va salvar perquè va aconseguir fer-la arribar a un company empresonat en el moment d'acomiadar-se per sempre:

"Barcelona, 17 de febrero de 1949.
Acaba de serme notificada la confirmación de la sentencia y tranquilo y sereno paso a despedirme de vosotros.
Sólo quiero rogaros que acojáis este desenlace con paciencia y resignación y que soportéis con entereza el dolor que inevitablemente ha de causaros.
Os queda con el recuerdo de lo mucho que os quiere la satisfacción de saber que nunca ante nadie habréis de avergonzaros de nada de mi conducta y que es el cariño a los seres humanos, a la patria y a nuestro pueblo lo que me coloca en el trance de sacrificar gustoso mi vida.
Mi último consejo es de que no os desesperéis y que sobre todo mamá viva siempre animada y que gocéis de lo que os quede de vida sin que lo [que] me ha ocurrido a mi sirva de motivo de amargura.
No os pongo nada más porque ya supondréis todo cuanto mi corazón os dice, así que

Hasta siempre

Numen Mestre.

Casandra: Consola a nuestros padres y sé para ellos consuelo y sostén. Cubre junto con tus deberes de hija los que yo ya no podré cumplir. Besos a toda la familia." 



Per saber-ne més: 

Numen Mestres i Ferrando, lluitador per la llibertat.