Arxiu del blog

dilluns, 1 de febrer de 2016

Francesc Serrat Pujolar

MEMÒRIA HISTÒRICA

FITXES DE MILITANTS:

3. FRANCESC SERRAT PUJOLAR

 Francesc Serrat i Pujolar “Cisquet”, afusellat al camp de la bota el 25 de febrer de 1946, als vint-i-tres anys.
Monument als Immolats per la llibertat a Catalunya
      Monument als Immolats per la llibertat.

Qui era Cisquet? Francesc Serrat “Cisquet”, nascut el 1923, era fill de Joan Serrat, alcalde d'Olot, pel PSUC el 1938, i havia viscut al carrer Macarnau de la capital de la Garrotxa. Tenia quinze quan emprengué el camí de l’exili. A l’Estat Francès va fer d’aprenent de flequer a Valence però com a conseqüència de l’ocupació alemanya passà pels camps de concentració de Ribesaltes i Argelers. El 1942 Serrat s’incorporà a la resistència francesa, el maquis, iniciant així una intensa militància com a guerriller. El 1943 muntà la “Ferme Peicard” un espai des d’on formar jovent, lluitar contra l’ocupació i ajudar a passar gaullistes, aviadors anglesos i guerrillers cap a l’Estat Espanyol. El 1944 quan fou abatut el seu enllaç s’incorporà de plèa la vida guerrillera. Participà a la batalla de la Crouzzete a prop de Foix, recordada amb un monument oficial, i en l’alliberament de Foix l’agost de 1944.
Cisquet arribà a ser tinent de les Forces Franceses a l’Interior (FFI). Va ser responsable polític i combatent de la Joventut Socialista Unificada, els i les joves del PSUC. El 1944 participà en la gran operació de maquis republicans a la Val d’Aran, un cop frustrada aquella operació, però a finals del mateix any, formà part d’un dels grups d’infiltració a l’interior de Catalunya. Amb nou companys entrà a Catalunya per la Garrotxa on s’estigueren uns mesos en condicions molt adverses intentant fer contactes, cercar punts de suport i explicar el contingut de la missió. Tal com estava previst el grup es dividí en dos subgrups, el de Cisquet marxà cap a Tarragona fent parada a la Plana de Vic, l’altre subgrup en canvi fou interceptat de seguida per la Guàrdia Civil i un dels seus components, “Palau”, fou trobat mort a prop de Sant Iscle de Colltort amb el cap menjat pels gossos.
A la primavera de 1945 el grup de Cisquet rebé l’ordre de traslladar-se a Barcelona per crear un grup urbà. Però no van tenir temps de reorganitzar-se a la capital ja que Cisquet i els seus companys foren detinguts. A la presó de via laietana coincidiren amb Victòria Pujolar, primera veu femenina en català de Radio Pirenaica, que recordava en una entrevista el somriure desdentegat de Cisquet després de passar pels interrogatoris dels germans Creix. La matinada del 25 de febrer de 1946, afusellaven Cisquet, de 23 anys, al camp de la bota de Barcelona, juntament amb en Joan Arévalo i gallardo, de 27 anys, Manuel Donaire i Moreno, 35 anys i Joan Hernández i Lizán, també de 35 anys. Tots ells eren militants del PSUC, membres de la Brigada Jaume Girabau.
Francesc Serrat Pujolar i els seus companys varen ser jutjats en Consell de Guerra Sumaríssim a Barcelona i condemnats a la pena capital; se'ls hi varen atribuïr els següents delictes:
1) Tenir antecedents i haver entrat clandestinament en el país el desembre de 1944 assaltant una casa a St. Hipòlit de Voltregà.
2) Robar una camioneta el 4 de març de 1945, matant un dels ocupants. (no especifica ni el lloc ni el muntant del robatori).
3) Assalt al Banc Hispano Colonial de Bimbodí, d'on es varen emportar 35.000 pessetes.
4) Assassinat del Cap de la Falange de Reus. Aquest darrer càrrec fou una revenja personal d'en Cisquet. El judici fou una farça sense cap garantía, atès que la   decisió de la condemna ja era presa.  Tots els detinguts foren salvatgement torturats, i malgrat tot, no varen claudicar ni delatar a cap altre company. 
Quan Francesc Serrat s’internà a Catalunya deixà dit a la família a Perpinyà que quan tornessin al Principat, un cop recuperada la República, passessin per Olot on ell en seria l’alcalde. I, en cas de fracassar, que hi anessin que potser allí trobarien una placa amb el seu nom. A Olot res el recorda, però el seu nom sí que resta gravat al costat del de sis companys més de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya en el monument que hi ha al Fossar de la Pedrera de Montjuïc a Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada