Arxiu del blog

dijous, 18 de febrer de 2016

Pere Valverde Fuentes

MEMÒRIA HISTÒRICA

FITXES DE MILITANTS.

13: PERE VALVERDE FUENTES

Pere Valverde Fuentes (Malgrat de Mar, 1915 - Camp de la Bota, 17 de febrer de 1949), fou un militant del PSUC, afusellat com a resistent antifranquista.
Era conegut com a ciclista al Maresme pel sobrenom El noi de Calella. Durant la guerra civil espanyola fou condecorat per les autoritats de la Segona República amb la medalla al valor individual.

El 1946 el PSUC el va nomenar responsable político-militar de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya, formada per dues brigades dirigides per Numen Mestre Ferrando i Jaume Valls Sarda. Va encarregar-se de l'edició d'Ejército y Democracia i va engegar una campanya d'atemptats contra locals falangistes, diaris del Movimiento, torres d'alta tensió i restaurants de luxe. 

Quan es va produir “la caiguda dels 80”, l’abril del 1947, que s’inicia amb la detenció d’Àngel Carrero el gener del 1947, el PSUC havia acabat una etapa de reconstrucció de l’organització interior, resultat de la recuperació de militants del període de la guerra i de l’aportació de quadres vinguts de l’exili. El PSUC estava ben implantat a BCN, al voltant d’uns 600 militants, amb nuclis embrionaris a Tarragona i Girona. Ens trobem, doncs, amb un PSUC en ascens, unes JSUC actives, un moviment guerriller estructurat i operatiu i una UGT paralitzada i sense futur.
A la resistència armada dels comunistes, s’hi afegeix la dels anarquistes, amb l’organització, el mateix 1947 del Moviment Llibertari de Resistència (MLR), vinculat a les Joventuts Llibertàries (JJLL),aquests seguiran la resistència amb el maquis urbà fins a finals dels anys cinquanta.
Aquest seria l’esquema organitzatiu:

S’han fet crítiques a l’estructura d’aquest esquema organitzatiu, en considerar que no quedava prou compartimentada l’estructura militar de la resta de l’organització.
L’organització del PSUC a Barcelona estava formada per 4 sectors, que corresponien als indrets on hi havia més concentració obrera, la Maquinista Terrestre i Marítima, la Hispano-Olivetti, els Tallers Vulcano, la fàbrica Elizalde. Cada sector tenia un responsable polític que feia les tasques de reclutament de militants i de propaganda, difusió de les publicacions Treball, òrgan del PSUC, Juliol portaveu de les JSUC, Les Notícies, de la UGT, i fulls volanders. Aquest material s’imprimia a la impremta dels germans Méndez, al Poble Sec, al carrer Cabanes, número 17.
L’organització guerrillera tenia una estructura independent de la branca política, encara que no sempre prou impermeable. El material per a la guerrilla venia de França, sovint recuperat de la resistència i s’emmagatzemava a Manlleu, des d’allà es distribuïa als distints indrets. El responsable de la Comissió Político-militar era Pere Valverde i Fuentes, contramestre tèxtil. Durant la guerra fou Cap de Brigada li atorgaren la Medalla al Valor de l’Exèrcit Popular. Tot els membres de la Brigada Jaume Girabau eren o militants del PSUC o de les JSUC.

Els objectius militars dels guerrillers eren de caràcter polític i tenien una forta càrrega simbòlica, per tal que les accions fossin enteses per la població i havien d’haver estat aprovats per la Comissió Político-militar.
És a partir del juliol del 1946 que comença l’activitat armada de l’Agrupació de Guerrillers, col·locació d’explosius en centres oficials, oficines de premsa, establiments comercials, vies de tren, col·laboradors del règim.
En destaquem alguns exemples:
19/07/1946. Explosiu plàstic en un WC de la Delegación Provincial de Sindicatos, Via Laietana, 13. Barcelona
31/10/1946. Explosiu al segon pis de la Sección de Racionamiento de la Delegación Provincial de Abastecimientos y Transportes
11/11/1946 Explosius al Restaurante Parellada i Pasteleria Mora, als números 389 i 409 de la Avenida del Generalísimo, que no van explotar.
29/11/1946. A les set de la tarda, càrrega explosiva al transformador elèctric del carrer Consell de Cent, 202, molt a prop de la redacció dels diaris: La Prensa i Solidaridad Nacional, amb el resultat de 3 persones mortes.
En la mateixa data, dos sobres amb material explosiu són dipositats a la redacció de La Vanguardia, un adreçat al seu director, Luis Martínez de Galinsoga, els dos sobres feren explosió en una habitació buida de la redacció.
12/12/1946. Càrrega explosiva en una torreta metàl·lica de conducció d’energia elèctrica de Pedralbes.
03/04/1947. A les 12h càrrega de dinamita als locals de la Falange y de las JONS, al carrer Cros, 5, al barri de Sants
14/04/1947. Càrrega explosiva a les torretes d’alta tensió dels poblets de la Musara i Vilaplana (Tarragonès)
Les detencions
El gener del 1947 és requisat un cotxe necessari per als desplaçaments del grup, per tal de dificultar la seva identificació se li canvia la matrícula i en un garatge es repinta d’un altre color. El propietari del garatge sospita i avisa la policia, la qual deté A. Carrero. Aquest resisteix les tortures de la BPS sense donar cap mena d’informació. A Pere Valverde en les sessions de tortura li trenquen les dents i durant dies perd la visió a causa dels hematomes als ulls. El Cap de la Brigada de Servicios Especiales, Pedro Polo Borreguero, tenia un armari amb porres de distintes mides, segons el moment i la situació n’escollia una o altra, segons les característiques de la tortura que volia infligir al detingut.
En l’operatiu policial és detectat l’aparell de propaganda, que “cau” a mans de la policia junt amb adreces de militants i simpatitzants. Foren detingudes set dones, encarregades bàsicament de la distribució i transport de propaganda i armes, confecció de banderes catalanes, i epublicanes i la reorganització de la Unió de Dones de Catalunya, entre les detingudes hi havia Empar Arranz, Paquita Coronel, Flora Martínez, Dolors Sanz.
Un total de 96 persones, entre militants i simpatitzants són detingudes, ingressades als calabossos dels soterranis de la Prefectura de Via Laietana durant un mes, i sotmeses a tortura per la policia política, la Brigada Político Social (BPS).
El judici
Que en el Sumarísimo del que es juez especial el Sr Comandante de Infanteria D. Joaquin Medina
CERTIFICO: Que en el Sumarísimo número 35.836, instruido contra Angel Carrero Sancho y 95 más, figuran los siguientes particulares
El document té 23 folis, amb l’exposició dels fets i les sentències, porta data del 27 d’abril del 1947. El Consell de Guerra inculpa 77 persones dels delictes de propaganda subversiva i atemptats terroristes. Elaborà la instrucció de l’expedient el tinent coronel d’infanteria, Enrique Lucas Mercader, que es limità a repetir els informes de la policia.
La campanya a favor dels detinguts tingué un notable ressò internacional. La primera notícia pública apareguda a l’exterior fou al número 116 del Lluita del 27 d’agost del 1947. Caps d’estat, governs i partits polítics demanaren la llibertat dels empresonats.
El Consell de Guerra se celebrà a la sala del Govern Militar la tarda del dia 13 d’octubre del 1948, i tot al llarg del dia 14. El fiscal Federico Valenciano Tejerina utilitzà arguments polítics de tipus feixista en l’exposició de l’acusació, no judicials. Els defensors són nomenats d’ofici, sense cap mena de formació jurídica. El resultat del Consell de Guerra fou de 8 condemnes de mort, la resta, entre 30 anys i mig any, 6 persones sortiren en llibertat.
Joaquim Puig manifestà davant del Tribunal militar:
Em nego a respondre a les preguntes del Procurador, perquè aquest tribunal no és res més que una farsa per justificar un munt de mentides de tota mena de la Falange, a fi de donar forma legal a un assassinat col·lectiu.
Desglossant les condemnes tenim:
8 condemnes de mort, 4 són commutades
6 condemnes a 30 anys de presó
2 condemnes a 25 anys de presó
3 condemnes a 15 anys de presó
2 a 12 anys
3 a 6 anys
3 a 4 anys
19 a 3 anys
6 a 1 any i 8 mesos
8 a 1 any
4 a 6 mesos
6 absolucions
Els 73 processats, sumaren un total de 404 anys de presó i 4 condemnes de mort que s’executaren el 17 de febrer de 1949 en el Camp de la Bota de Barcelona. Pere Valverde tenia 34 anys.
Des de fa anys, el PSUC primer i Iniciativa després, homenatja cada 17 de febrer els executats del i pel Partit davant el monòlit que en llur memòria s'erigí en el Fossar de la pedrera del Cementiri de Montjuïc, on són dipositades las seves restes.


Per saber-ne més:

Pere Valverde Fuentes, àlies: 'Manuel Valls Riu'.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada