Arxiu del blog

dilluns, 15 de febrer del 2016

Albert Assa Anavi

MEMÒRIA HISTÒRICA

FITXES DE MILITANTS

12: ALBERT ASSA ANAVI (el TURC)

Educador, traductor, escriptor, filòleg i filántrop turc. Va néixer eL 1909 A Haydar Pashá (turc Haydarpaşa )/a), suburbi de la part asiàtica de Constantinopla, l'actual Istambul, enfront del Mar de Màrmara. Va morir a Barranquilla, Colòmbia, el 14 de març de 1996.
Turc d'orígen jueu sefardita, es trasllada amb la seva família a viure a Hamburg (Alemanya), on es forma com a filòleg i lingüista. Viu intensament la desfeta de la República de Weimar i l'ascens del nazisme, i això el duu a militar en el Partit Comunista. Amb l'arribada de Hitler al poder i l'aprovació de les lleis antisemites, la família Assa fa les maletes i se'n torna a Istambul. L'Albert respòn amb entusiasme a la crida de la Internacional Comunista i, l'any 1937, arriba a Espanya com a voluntari de les Brigades Internacionals; molt aviat caurà presoner a la Batalla de Belchite. L'any 1940 és alliberat i decideix romandre a Barcelona participant activament en la reconstrucció del PSUC. Es en el sí de la resistència clandestina que Albert Assa -el Turc- coneix a una jove activista membre de les JSUC, la Núria Munt, qui serà la seva parella per sempre.
Assa arriba a Barcelona a la fi de la primavera de 1940 (juny) i s'incorpora a l'adreça clandestina de Pardinilla i Donaire, adscrita al PSUC, la qual tenia nexos amb el PCE a Espanya. El 20 d'agost de 1941 és detingut al costat de Pardinilla i Donaire. És empresonat en la Presó Model i condemnat a mort, però més tard la pena li és conmutada per 30 anys de presó. Albert Assa era secretari d'informació de l'organització del PSUC, on se'l coneixia com el Turc o Cassandra. El 19 de juny de 1943 surt, juntament amb altres membres de l'Agrupació Robert-Cassandra, per les portes de la presó gràcies a un espectacular ofici judicial falsificat que ordenava presó atenuada. Aquesta operació, coneguda com El Gran Vol, li va causar problemes amb l'adreça francesa del partit comunista, que va intentar assassinar-lo al deduir equivocadament per la facilitat de l'escapada que Assa tenia nexos amb la policia i el règim franquista o havia delatat als seus companys a canvi del seu propi alliberament. 
A finals de 1944, 3 setmanes després del desembarcament de Normandía, l'Albert Assa tornava a ingressar a la presó Model. Condemnat a mort una altra vegada, la pena li fou commutada gràcies a les gestions de la Comunitat Jueva Nordamericana. Fou traslladat primer a la presó d'Alcalà de Henares i posteriorment a la de Las Palmas de Gran Canaria. A les darreries de 1945 la seva companya Núria Munt surt de la presó de dones de Les Corts, amb llibertat condicionada i l'obligatorietat de passar a signar per la comissaria cada 15 díes, fins que va aconseguir l'autorització per traslladar la seva residència a Las Palmas. Quan l'Albert va sortir en llibertat, en els primers anys 50, s'exilíen a Barranquilla (Colòmbia) amb el seu primer fill Albert Assa Munt.

Acabat d'arribar a Barranquilla, on seria conegut com "el professor Assa", aquest home de vastíssima cultura i políglota (turc, hebreu, francès, alemany, espanyol, català, anglès, flamenc), va fundar l'Institut de Llengües Modernes , convertint-se des de llavors en un dels principals impulsors de l'educació i la cultura de la ciutat. Va ser també el fundador de la Fundació Concierto del Mes (1957), de l'Escola Superior d'Idiomes, de la Universitat Pedagógica del Carib, de l'Institut Pestalozzi, de la Facultat d'Educació de la Universidad del Atlántico i de l'Institut Experimental de l'Atlántico (1970), on, en les seves pròpies paraules, intentava proposar una forma de socialisme cristià.
Va ser un dels primers docents del Col·legi Nacional José Eusebio Car, l'any de la seva creació (1952); També va fer de  professor de la Universidad del Atlántico i de la Universitat del Nord.
En la seva columna setmanal El Racó de Casandra (nom amb el qual havia militat en el PSUC, en al·lusió a la sacerdotessa de la mitología grega, encara que també és probable que al·ludeixi a una frase de Rosa Luxemburg), publicada en els diaris El Nacional, del Carib i L'Heraldo, va defensar i va impulsar la cultura i l'educació durant més de 40 anys. Aquestes columnes van ser recollides en dos volums per iniciativa de la Gobernación de l'Atlántico en 1994, dos anys abans de la seva mort.
La seva última voluntat va ser seguir educant després de mort, per a això donà el seu cadàver per a les pràctiques dels estudiants de la Facultat de Medicina de la Universitat Lliure, amb seu Barranquilla.
Com un homenatge a la seva gran personalitat i la seva dedicació a l'educació, diverses institucions educatives de la ciutat de Barranquilla han pres el seu nom. Igualment, pels seus ingents esforços per fer que els estudiants d'escassos recursos accedissin a beques d'estudis en l'exterior, es va crear l'Institut Distrital de Crèdit per a l'Educació Superior-Alberto Assa (Idces-Alberto Assa), establiment públic creat per l'Ajuntament de Barranquilla en 2004, encarregat d'atorgar beques i crèdits educatius per joves estudiants.

El Racó de Casandra va ser també l'escenari per a les seves múltiples traduccions, entre les quals sobresurten:
Albert Assa va ser autor del relat 'Cartes kambules d'Adil Savinkan.'
Albert Assa ha rebut el màxim reconeixement universitari de Colòmbia i civil de la ciutat de Barranquilla. 

Certament, la vida d'Albert Assa és un paradigma absolut d'entrega, valor i coherència; de militància, la qual és subratllada, enaltida i valorada per Gregorio López Raimundo en el llibre primer de les seves memòries: 'G.L.R. Memórias. La caja de Pandora.'  

Per saber-ne més:



'Alberto Assa Anavi: Vida, obra y pensamiento educativo'. Luís Chamartín Amboage; Universidad de Cartagena, Maestría en Educación. Tesis Final de Grado. 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada