Alejandro Matos Herrero

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS.

17: ALEJANDRO MATOS HERRERO.

Alejandro Matos Herrero fou un militant del PCE que va intentar fugir cap a França poc després d'acabar la Guerra Civil. En el seu camí -clandestí- cap a l'exili va trobar-se a Barcelona a un antic company de partit amb qui havia compartit presó a valència, Daniel Núñez Rioja. Es van conjurar per quedar-se a Catalunya i contactar amb antics companys del Partit per tal de restablir una nova estructura a la ciutat. La feina donà els seus fruits i en poques setmanes ja havien sumat a l'estructura de l'organització a unes quantes desenes de militants, especialment dels procedents de les JSUC i de l'organització de Socors Roig Internacional.
A la tardor de 1939 havien contactat amb la direcció del Partit a França i ja comunicaven les diferents accions clandestines que duien a terme, que tal com recull el Tribunal Militar tercer, en la seva Causa 21062 de barcelona, eren nombroses i posaven molt nerviosos els jerarques de Falange. Fins i tot tenien planejat volar l'embassament de Camarassa per tal de crear una situació d'impacte internacional que fés actuar als països que combatíen el nazisme a Europa.
Alejandro matos fou nomenat per la Direcció del Partit a França Secretari General del Partit a l'interior, amb la següent direcció: Teresa Hernández, Secretària de finances; José Navas Arbonès: agitació i propaganda; Otili Alba Polo: organització; Julio Montes Santodomingo, secretari de masses. L'organització clandestina del PSUC a Barcelona comptava a finals de 1939 amb més de 200 militants organitzats en 20 cèl.lules de 5 membres cadascuna, 5 de les quals en empreses.
S'editava un butlletí i es feien reunions setmanals amb els Caps de cèl.lula per repartir la propaganda, enviar consignes i recollir informació. Des de França s'enviaven adreces i contactes de militants als quals poder captar. En poc temps l'organització va créixer exponencialment i hi havia contactes diaris amb els empresonats a la Model i a la Presó de dones de les Corts. Des de Socors Roig Internacionsl, que dirigía Tomàs Pons, s'enviaven ajuts als presos i als seus familiars, sempre de forma clandestina.
Una de les militants, Rosa Vives, era mecanògrafa de Falange i podia sustreure carnets del Partit Únic i del Movimiento per falsificar-los a França. Això va permetre moure's amb certa llibertat a nombrosos activistes i obtenir valuosa informació, fins que finalment es va produïr una primera detenció, la de maria Domènec, que tornava de França amb diferents cartes de la direcció del Partit per a Matos. Aquesta detenció, les tortures i la documentació incautada,  va propiciar una caiguda en cadena fins arribar a la direcció de barcelona, amb la captura d'Alejandro matos, que fou assassinat a trets a la Jefatura Superior de Policia, a la Via Laietana de Barcelona. 
El Règim, eufòric per la 'desarticulación total' del PSUC, no podia sospitar que l'endemà, 2 nous camarades - Antoni Pardinilla i Manuel Donaire- agafarien el relleu d'Alejandro matos Herrero i continuarien provocant continus maldecaps a la fèrria i sanginària estructura de l'Estat feixista.

Per saber-ne més:

Antoni Lardí i Oliver: Obrers comunistes: el PSUC a les empreses catalanes.