Arxiu del blog

divendres, 18 de març de 2016

Margarida Abril González

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS.

34: MARGARIDA ABRIL GONZÁLEZ

                                               Margarida Abril González. 
Lloc, data de naixement i defunció: Argentona, 6 d’agost de 1910 - Mataró, 13 d'agost de 2003.
Dades bàsiques sobre la família d’origen: 
El seu pare, Enric, havia nascut a Sant Hilari de Sacalm i, de jove, va deixar el
seu poble per anar a Sitges a aprendre l’ofici de forner. La seva mare, Maria,
era una mulata porto-riqueña. Quan es va casar amb el seu pare van anar a
viure a Argentona, on l’Enric va continuar fent de forner i compartí aquest ofici
amb el de pagès. Va ser un home actiu, tant en el camp polític com en el sindical. Margarida, des de molt joveneta, va anar a viure a Mataró amb uns
familiars, perquè sentia que allí els aires eren més progressistes.
Estudis: Primaris.
Treball: Quan tenia catorze anys va començar a treballar en una fàbrica tèxtil de
Mataró. Treballà després a Can Colomer i més tard a Moltfort’s.
Militància: Durant la dictadura de Primo de Rivera va ingressar a la CNT llavors il·legal, però, quan es va proclamar la República, ella i altres joves van fundar la
Joventut Comunista a Mataró i el Maresme. Fou la responsable comarcal
d’aquest grup polític i també formà part de la seva direcció a escala catalana
que dirigia la seva amiga Lina Òdena. Quan es constituí el PSUC entrà a
formar part de l’organització. Després dels fets de maig de 1937 la Margarida
va formar part del Comitè Executiu de les JSUC. Era una de les representants
de la Dona Jove. Va estar destinada al front d’Aragó  ajudant a les joventuts de
l’exèrcit. Va participar en la retirada passant a França, on va quedar internada
al camp de concentració d’Argelers. Quan va esclatar la Segona Guerra
Mundial es va traslladar a Dax amb l’ajuda del PCF, però la van agafar i passà
tres dies a la presó. Després va embarcar cap a Bordeus en direcció a Estats
Units. La direcció del PCE i del PSUC van enviar la Margarida a Barcelona la
tardor de 1943 per iniciar treball de clandestinitat. Al cap de poc temps havia
organitzat un petit grup de joves de les JSUC. Ella s’havia distingit per les seves
crítiques a Comorera en els primers anys quaranta, secundant a Pere Ardiaca.
A finals de 1944 es va constituir una Direcció Nacional de les JSUC, de la que
Margarida era responsable política. Del 1948 al 1978 ocupà la secretaris
d’organització del partit. El 1946 va tornar a exiliar-se a França. Passà caminat pels Pirineus fins arribar a Perpinyà i després a París.
Allí establí contacte amb el PCE deixant les seves activitats de les JSUC. També
s’incorporà al moviment de dones que alternaven la feina del partit, dirigint activitats en vista a l’interior de Catalunya per ajudar els presos polítics. El Comitè Central del I Congrés (agost de 1956) aprovà la política de reconciliació nacional. Allí foren escollits 23 homes, i només una dona, Margarida Abril. en aquest congrés s’assentaren les bases de la refundació del PSUC que es consolidà al llarg dels seixanta. 
Les contínues detencions afectaren fortament al PSUC, fins al punt que el seu
Comitè Central no es reuní des del ple d’agost del 1959 fins al ple de gener del
1963. La direcció operacional d’aquells anys es trobava a París íntimament
lligada a la del PCE. El Comitè executiu real estava format, entre d’altres, per
Margarida Abril. Va formar part de l’equip de redacció de “Treball” entre el
primer trimestre de 1967 al quart trimestre del 1971. Va ser la companya
sentimental de Josep Serradell (àlies Romàn), un dirigent històric del PSUC -com la Margarida Abril- a qui la policía no atrapà mai. El 1975 va tornar a Catalunya i formà part del Comitè Central i del Comitè Executiu del PSUC. El 1982 va sortir del PSUC per a col·laborar, amb altres companys de l'anomenat sector prosoviètic, en l’organització del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).
Per saber-ne més:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada