Arxiu del blog

diumenge, 27 de març del 2016

Ramón Soliva

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

41: RAMÓN SOLIVA VIDAL

Ramón Soliva Vidal neix a La Torre de Cabdella el 1912 i mor a Barcelona el 1973.
Estudià en el Col.legi de La Salle a La Pobla de Segur i en el Seminari de La Seu d'Urgell. Quan tornà La Pobla treballà un temps a 'Riegos y Fuerzas del Ebro' i ajudà els seus pares a la carnisseria. El 1936 contrau matrimoni amb Roser Gassa i Sicart i es fa membre del PSUC; el desembre d'aquell mateix any s'incorpora a l'exèrcit republicà com a voluntari a les milícies del PSUC i estigué en el front d'Aragó. L'abril de 1938 manava la 124 Brigada i tingué una participació destacada a la Batalla de l'Ebre per la qual fou condecorat amb la Medalla de la Llibertat i on fou nomenat Cap de la 45 Divisió. Fou també comandament de la Divisió coneguda com 'la bruixa', sobrenom obtingut per les nombroses incursions nocturnes en el front d'Aragó.
Es retirà a França al costat de Líster, Cap del Vè Cos d'Exèrcit. Però la guerra encara no havia acabat i es va reincorporar a l'Exèrcit de la república a Albacete el febrer de 1939. El PCE organitzà l'evacuació des de Monòver i Soliva va arribar a Algèria, d'on va passar a França per embarcar-se amb la seva família cap a la URSS. Després d'uns mesos a Ucraïna, es trasllada a Moscou on ingressa a l'acadèmia superior de l'Exèrcit Roig, 'Frunze'. Aprèn bé el rus i arriba a ser professor de l'oficialitat soviètica durant la guerra contra l'invasió nazi de la URSS. En els anys de la Gran Guerra Pàtria a la Unió Soviètica es gradúa com a enginyer elèctric. Participa, amb el General Zukov, en la presa de Berlín per part de l'Exèrcit Roig a mans dels nazis, posant fí a la guerra a Europa. 
El 1945 és enviat pel Partit a França per formar part de la delegació del Comité Central del PSUC; és un home de confiança de Dolores Ibárruri i pertany al sector més pro-PCE del Partit. El Secretariat era format per Comorera, Vidiella, Moix, Colomer (gendre de Comorera), i Soliva. A finals de 1948, en plena època de depuracions, és acusat de negligència en la seva responsabilitat i també de sustracció de diners del Partit, acusacions que no foren mai provades; és enviat novament a la URSS i, segons Líster, en aquesta època, i després d'anys de fidelitat total al Buró Polític, acusà diferències d'índole personal amb Carrillo, sorgides per l'interès, compartit, cap a la mateixa dona. Malgrat els moments difícils, Soliva continúa la seva militància i la seva vida. A Moscou neix el seu fill Jordi i treballa d'enginyer uns anys, fins que amb el triomf de la revolució a Cuba, hi és enviat i passa a ser assessor d'en Raül castro en temes militars i d'enginyería. Firma tots els seus articles i informes  amb el nom de 'Roberto Roca'. Fou un més dels membres exiliats del PSUC que contribuïren a l'èxit de la Revolució cubana, com Albert Bayo, Hermini Almendros, Ramón Costa i Jou, Francesc Fàbregas o Marino Carrera.
El 1970, de retorn a París, aconsegueix el passaport espanyol com a diplomàtic cubà i inicía el retorn definitiu a Barcelona on hi viurà fins la seva mort, el 23 de febrer de 1973, als 61 anys d'edat. Per ben poc no pogué veure el final del règim franquista que Ramón Soliva tan havia combatut.

Per saber-ne més:

Calameo: pàgina 59: Ramón Soliva Vidal.

Bloc 'El Parnaso': Ramón Soliva

Cartes de l'exili: Antoni Rovira i Virgili.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada