Arxiu del blog

dissabte, 5 de març de 2016

Trini Revoltó Cervelló

MEMÒRIA HISTÒRICA

FITXES DE MILITANTS.

26: TRINI REVOLTÓ CERVELLÓ.


Trinitat Revoltó i Cervelló va néixer el 1915 a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) en el sí d'una família pagesa que 3 anys després, en 1918, es traslladà a Barcelona en busca de treball i millors condicions de vida. Als 9 anys començà a treballar d'aprenenta en un taller de costura, on s'inicià en l'ofici, i als 15 anys ja era una obrera qualificada. El 1932 s'afilià a la secció del ram de l'agulla de la CNT on desenvolupà una intensa activitat de base i reclutament d'afiliades entre els ambients de sastrería. Sense abandonar el sindicat, ingressà en el 1933 a la Joventut Comunista de Catalunya, raó per la qual fou expulsada, mesos després, de la CNT.
Participà en les lluites urbanes del 6 d'octubre de 1934 a Barcelona, en que el President Lluís Companys solidarizant-se amb la vaga general convocada per la UGT, proclama l'Estat Català des del balcó de la Generalitat de Catalunya; lluita activament en els combats en els carrers de Barcelona en aquell episodi històric.
El 19 de juliol de 1936, en plè aixecament militar colpista, intervé en els combats de Capitanía i Governació, i contribueix a l'organització a l'atenció als ferits en l'assalt a la caserna de les Drassanes.
Militant del PSUC des del 1r dia de la seva fundació, el 23 de juliol de 1936, Trini Revoltó s'allista a l'expedició del Capità Albert Bayo per alliberar Mallorca de mans dels feixistes. Posteriorment és traslladada al front de Tardienta on reorganitza la funció de les dones en el Front. Com a fundadora del PSUC és nomenada secretària de la dona del Comité de Barcelona i treballa de forma eficaç en l'enviament massiu de roba i altres proveïments als soldats i oficials republicans del Front d'Aragó; també juga un paper essencial en l'organització de menjadors per famílies sense sostre de la ciutat, famílies afectades pels bombardejos de l'aviació feixista.
El gener de 1939 ha d'anar-se'n a França i el febrer mateix és retinguda en un camp de refugiats prop de Baiona. Allí organitza els proveïments amb altres dones i munta el comité clandestí del camp amb l'objectiu de fer respectar els drets dels refugiats. Poc després, l'ambaixada soviètica li facilita el trasllat a la URSS. Allí s'incorpora a la producció i s'addereix al moviment stakhanovista d'ajut a l'Estat Soviètic. El 1942 ingressa a l'escola de la I.C. a Planernaia, on coneixerà Sebastià Piera i Llobera, militant del PSUC, veí d'Aldomar -La Noguera- i membre de l'Exèrcit Roig. Durant la invasió nazi a la URSS viurà refugiada als Urals on estudía rus, alemany i francès. El 1944 és cridada a Moscou i fa formació en treball clandestí, amb la vista posada en el retorn a Catalunya. Allà coincidirà novament amb Sebastià Piera, que torna de la guerrilla i formaran parella, que durarà fins la mort.
El 1945, des de Iugoslàvia, travessa els Alps a peu - acompanyada pels Partisans italians- i arriba a un poblet francès prop de Niça, on és recollida per Julián Grimau i s'incorpora a la direcció del PSUC a França com a responsable del treball femení. Traslladada a Tolosa el 1945 i a París el 1946, és escollida secretària general de la Unió de Dones de Catalunya en el congrés celebrat a Tolosa el 1947. Participà en el congrés constitutiu del Moviment Internacional per la Pau, a París, en el congrés de la Federació Sindical Mundial, a Milà, i en el congrés de la Federació Mundial de Dones, a Budapest. A París neix el seu primer fill, Sergi. Mesos més tard, en Sergi pateix una descalsificació òssia i la millor manera de tractar la malaltia és ingressant-lo a l’hospital heliomarí de Banyuls. Finalment, tot i la tristesa que suposa separar-se del seu fill, decideixen ingressar el nen a l’hospital.
En 1951 en ple clima de 'Guerra Freda' el PCE i el PSUC son declarats il.legals a França i  és deportada a Còrcega per l'Estat francès sota la falsa acusació d'espionatge en favor de Rússia juntament amb el seu marit Sebastià Piera. Trini Revoltó serà la única dona deportada d'un grup de 200 espanyols obligats a marxar a l'illa de Còrcega. Els deporten a bord del vaixell Sampiero Corso. El seu fill està a Banyuls, però la policia francesa els hi diu que ells el portaran sa i estalvi cap a Còrsega.
El desembre de 1951 arriben a Ajaccio, Còrsega. La Trini es posa a treballar en un taller de confecció i en Sebastià treballarà en diverses feines per poder anar subsistint: paleta, forestal, etc. Però el que més els preocupa és que no els hi tornen el seu fill Sergi. Finalment, la Trini, amb el recolzament de molt veïns d’Ajaccio, trenca l'ordre de Deportació i viatja a Banyuls a buscar el seu nen i, després de discutir-se de valent amb el director del sanatori, aconsegueix endur-se'l amb ella.
Gràcies al treball i als bons amics fets a Còrsega en Sebastià i la Trini milloren la seva situació i tenen dos fills més, en Joseph i l’Antoine.
El 1965 acaba la seva deportació a Còrsega i poden sortir de l’illa per anar a veure els parents i amics que tenen escampats per França. El 1968, Trini revoltó criticarà obertament i sense embuts la invasió de Txecoslovàquia per part del Pacte de Varsòvia i condemnarà sense paliatius l'Stalinisme. Tanmateix, en cap moment dels 14 anys que durà la Deportació, mai han abandonat la militància comunista i organitzen les cèl.lules del PCE i el PSUC a Ajaccio i altres ciutats corses.
Trinitat Revoltó fou la única dona espanyola deportada a Còrcega: senzilla, abnegada, solidària, militant lleial al partit i les seves idees, fins el darrer dia de la seva vida.
Mort Franco, La Trini i en Sebastià demanen el seu passaport espanyol. Tornen a Catalunya per visitar a amics i parents que feia masses anys que no veien degut al seu exili, que començà el 1939.

El poble cors, l'alcalde d'Ajaccio, consellers de l'Assemblea Corsa, diputats i senadors, representants de partits polítics, dirigents d'ICV (Partit del que la Trini Revoltó en fou militant fins l'últim dia de la seva vida), i més de 2.500 persones s'uniren al seu company Sebastià, als fills i nets aquell més de març de 2008 per dir Adéu a una dona extraordinària, a una comunista catalana exiliada que participà en 2 guerres combatent el feixisme, deportada a terra extranya i que es feu estimar per tothom per la seva bondat, coherència, honradesa, humilitat i fermesa en les idees. 


Per saber-ne més:

Trini, Trini... per Francesc Pararols.

Diccionari biogràfic del Moviment Obrer dels Països Catalans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada