Arxiu del blog

dilluns, 25 d’abril de 2016

Agustí Centelles Ossó

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

62: AGUSTÍ CENTELLES OSSÓ.









 
Agustí Centelles i Ossó, fotògraf i militant comunista, (El Grau, València, 21 de maig de 1909 — Barcelona, 1 de setembre de 1985), es traslladà d'infant a Barcelona amb la seva família. Treballà en oficis diversos i s’introduí en la fotografia a través de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de la qual esdevingué més tard un membre destacat. Sobresortí com a reporter gràfic en publicacions i diaris com ara El día gráfico, La Humanitat , Diario de Barcelona, La Publicitat o La Vanguardia, La Rambla, Última Hora o l'Opinió.
Utilitzant una càmera “Leica” tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complets, primer en l'àmbit dels esports i més tard esdeveniments oficials i retratant aspectes de la política i de la vida quotidiana.  Es va afiliar al PSUC el dia de la seva fundació, i el 19 de juliol és l'únic reporter que surt als carrers de Barcelona a cobrir la informació. Va marxar al Front d'Aragó amb les Milícies Populars com a informador gràfic i va fotografiar les batalles de Belchite i Terol.  El setembre de 1937 fou nomenat cap de la Unitat de Serveis Fotogràfics de l’Exèrcit de l’Est. Poc més tard, el mateix any es feu càrrec del gabinet fotográfico del Departament Especial d’Informació de l’Estat. Després de la derrota republicana, hagué d’exiliar-se a França.
Internat al camp de concentració d’Argelers i posteriorment al de Bram on, amb el també fotògraf Salvador Pujol, muntà un laboratori fotogràfic clandestí i hi documentà les condicions de vida del camp. Ja alliberat, el 1942 s'uneix a la resistència francesa clandestina formada per espanyols i catalans del PCE i del PSUC, amb els qui duu a terme nombrosos actes de sabotatge contra els nazis. Retorna clandestinament a Barcelona el 1944. Dos anys més tard és detingut i jutjat per les autoritats franquistes per la seva pertenença al PSUC  i per la seva tasca de corresponsal de guerra per la República. Condemnat a 12 anys de presó, aconseguí la llibertat provisional encara que inhabilitat per l'exercici de la seva professió. Un cop sota llibertat (vigilada) hagué de dedicar-se a la fotografia comercial i publicitària fins a la fi del franquisme, en què pogué dedicar-se a recuperar i difondre la seva ingent tasca fotogràfica: el 1976 recuperà el seu arxiu , que havia deixat amagat el 1944 a Carcassona i que consta d’uns quatre mil negatius dels anys de la II República (1931-1936), la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i l’exili (1939-1944), els quals constitueixen una de les principals fonts d’informació gràfica d’aquests període històric. La resta de negatius passaren a formar part del conjunt de documentació requisada pel franquisme coneguda pel nom genèric de Papers de Salamanca.

El 1978 realitzà la seva primera exposició amb el material recuperat ( Imatges d’un reporter ) i publicà els llibres de fotografies Visions de guerra i de reraguarda (1977), Els catalans a la Republica i a la Guerra. Anys de mort i desperança (1977, amb Eduard Pons Prades), i Catalunya republicana i revolucionària 1931-1939 (1982, amb G. Jackson). L’any 1984 li fou concedit el Premio Nacional de Artes Plásticas. Després de la mort de Franco, Centelles fou progressivament reconegut com un dels pioners del reportatge gràfic, i és juntament amb en Francesc Boix (ambdós membres del PSUC) el fotoperiodista més important a Catalunya -i segurament també d'Espanya- de tot el S. XX.
El 2009 s'edità pòstumament Diari d’un fotògraf , corresponent al període que passà al camp de concentració de Brams. Al novembre d’aquest mateix any, els hereus del fotògraf cediren l’arxiu al ministeri de cultura, el qual el traslladà al Centro de la Memoria Histórica de Salamanca, cosa que desfermà una sorollosa polèmica.

Per saber-ne més:

Agustí Centelles, el gran fotógrafo español de la Guerra Civil.

Diccionari biogràfic del Moviment Obrer dels Països Catalans.

Centelles.blogspot.com.es/

In Memòriam Agustí Centelles. Fotografíes.

Agustí Centelles, fotógrafo de la história. Youtube

Agustí Centelles, crònica fotogràfica. Youtube.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada