Arxiu del blog

dissabte, 2 d’abril de 2016

Neus Pérez Susin

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

48: NEUS PÉREZ SUSÍN

                      Neus Pérez Susín, a l'exili a França. Es la 2ª per la dreta.



Neus Pérez Susín neix a Barbusa, Osca, el 1912.
Pertanyia a una família nombrosa, ella era la més gran de vuit germans.
D’origen humil, el pare maltractava a la mare. 
Als 9 anys es veu obligada a treballar de pastora al Pirineu aragonès. Al 1927
es traslladà a Sant Feliu de Llobregat amb la seva germana a fer de minyona. Després va començar a treballar en una fàbrica de gasoses i a la fàbrica
tèxtil de P. Roma, coneguda popularment com 'Cal Pelaesquenes', on s'hi va estar durant els anys de la Guerra Civil. Durant els anys 30, la mare i la resta de germans de la Neus també es traslladen a St. Feliu fugint del pare, qui els pegava. Durant la guerra va estar-se un mes a l’escola de quadres de la coneguda miliciana i dirigent de les JSUC, Lina Òdena, ja que la seva militància política es decantava a partir de les injustícies amb les que s'anava trobant.
Durant la guerra, va incorporar-se a les JSUC. Era un grup molt actiu que
recollia diners trucant porta per porta de les cases per enviar-los al front; feia jerseis per trametre'ls als soldats; organitzava camions per recollir la roba del front i rentar-la; projectava pel·lícules al cinema Ibèria per recaptar diners amb les entrades; anava a ajudar els pagesos a recollir blat i col·laborava amb altres
activitats a favor del bàndol republicà. Neus formà part del comitè de
col·lectivització de la fàbrica tèxtil de P. Roma, on treballava. L’any 1938,
l’alcalde de Sant Feliu, Jesús Trabal, de la CNT, li proposà que s'incorporés a la
Regidoria d'Assistència Social i Abastaments, en mans del PSUC, i ho acceptà.
La seva tasca va consistir en proveïr i repartir entre els més desafavorits, i de
gestionar les qüestions sanitàries, d’alimentació i vestuari, temes cabdals en temps de guerra.
Neus Pérez Susín forma part d'una munió de dones que s'incorporaren a tasques executives de Govern en molts ajuntaments de la mà del PSUC i de les JSUC; així, la pròpia Neus Pérez Susín a Roses del Llobregat (St. Feliu), Maria Tarrida Tarrida a Joan d'Espí, Vicenta Agustí a Cornellà, Josefa Navarro Arroyo a El Prat de Llobregat, Asunción Torralba a Vilaboi (St. Boi de Llobregat), la farmacèutica Aurèlia Pijoan Querol a Lleida, entre moltes d'altres. En destaca, per la potència del seu exemple, actuació, escrits, mestratge reconegut i projecció interior i internacional, Dolors Piera Llovera, que assumí altes responsabilitats  a l'Ajuntament de Barcelona, esdevingut capital de la República. 
A finals de gener de 1939 va haver de fugir amb cinc companyes més de les JSUC cap a França, per por a les represàlies, marxant a peu cap a Granollers i fins a Figueres, on van ser testimoni dels bombardeigs franquistes sobre les columnes de refugiats. No es van voler quedar als camps de concentració i van pujar a un tren que, sense que elles ho sabessin, anava a Itàlia. En assabentar-se, van baixar al departament francès de Var. Allà es van quedar amb 45 refugiats més. Foren acollits pels diversos ajuntaments. A ella i a les seves companyes les hi van adjudicar una habitació a Sollies-Toucas i foren ben ateses pels veïns del poble.
Allà es posaren a treballar en diverses masies, com netejant roba o arrancant males herbes... Amb l’ocupació nazi, va haver d’aconseguir un contracte de treball perquè no les expatriessin. En la mesura de les seves possibilitats, col.laboraren en accions de sabotatge contra l'invasor alemany.
Per aquells anys, Neus formà parella amb Mentor Blasco, refugiat també del PSUC, i se'n van anar a viure a París. Va tornar a Sant Feliu després de la mort de Franco però continuà residint a França, on mantingué sempre de forma continuada el lligam amb el Partir Socialista Unificat de catalunya. 

Per saber-ne més: 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada