Arxiu del blog

dilluns, 4 d’abril de 2016

Isabel Vicente García

MEMÒRIA HISTÒRICA. 

FITXES DE MILITANTS. 

50: ISABEL VICENTE GARCÍA.






 
Teresa Pàmies va publicar al diari AVUI l'abril de l'any 2000 un article de record  de la seva amiga Isabel Vicente, morta uns dies abans, el 21 de març de 2000, als 83 anys d'edat. La pròpia Teresa Pàmies en fa 5 cèntims de la biografía de Vicente i recorda que ja sortia en el llibre de Mary Nash: 'Rojas', i en el de Tomasa Cuevas: 'Cárcel de mujeres'. Així, la pròpia Isabel explica en primera persona els primers anys de la seva vida: 

“Vaig néixer a Almansa, Albacete. Tenia tres anys quan la família es traslladà a Barcelona. Sóc la gran de quatre germans. Als catorze anys vaig entrar a treballar a la fàbrica de Salvador Casacuberta, que era una de les principals al barri de Gràcia, o sigui La Sedeta”. 


“Hi seguí treballant durant la guerra, tot militant a la JSUC, on la vaig conèixer. El 1938 es casà amb l’obrer sindicalista Jaume Carbonell, que l’acompanyà a les verdes i les madures, fins al final del trajecte”.
“Isabel Vicente fou una de les barcelonines que el 26 de gener del 1939 alçaren una barricada a la Plaça de la Bonanova per impedir que les tropes de Franco entressin a la ciutat. Era el començament de l’ensulsiada. Isabel estava embarassada però no se li notava. Amb les seves companyes emprengué el camí de l’èxode fins a un camp de concentració francès per a dones i infants de la diàspora republicana”.
“Allí va parir la seva filla Nuri. No disposà de metge ni de llevadora, sinó d’una gallega que, al seu poble, ajudava a parir les vaques i les cabres… També fou una sort comptar amb les seves companyes de les JSUC, que es mantingueren unides, animoses, solidàries i combatives. Amb enganys i coaccions de tota mena foren retornades a Espanya, on els esperaven calamitats i perills que posaren a prova el seu tremp i la solidesa de les seves conviccions”.
“Al cap d’uns mesos del retorn forçat, Isabel demanà feina a la fàbrica on treballà des dels catorze anys. No l’acceptaren. Es dedicà a la confecció de pantalons i connectà amb militants clandestins per ajudar els presos. Fou detinguda amb 50 companys més, 12 dels quals, dones. Dotze dies a la Prefectura, on la sotmeteren a interrogatoris brutals abans de passar al tribunal creat pels vencedors de la Guerra Civil per liquidar els qui no es donaven per vençuts. Comdemnada a dotze anys, fou tancada a la presó de Les Corts. On hi va romandre set anys”.
“El 1947 sortí en llibertat vigilada i l’enxamparen quan ja l’havien readmesa a La Sedeta: L’any 1951 l’atraparen preparant la vaga general del 12-13 de març: la Vaga dels Tramvíes. Sis mesos més tancada a la Model. En sortir no va ser readmesa a la fàbrica. Calgué recórrer a la confecció per ajudar la família, afrontant la vida amb el seu esperit d’obrera rebel, també en democràcia, perquè ‘la lluita per la justícia no s’acaba mai’. Era el seu lema”.
Quan ens va deixar, feia pocs mesos que havia entat a formar part de l’associació “Les Dones del 36”.

Teresa Pàmies, diari AVUI, abril de 2000.


. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 




Apunt biogràfic:

Obrera tèxtil de la famosa fàbrica de la Sedeta, al barri barceloní de Gràcia, Isabel Vicente va ingressar en la presó franquista de les Corts el febrer del 1940 juntament amb Maria González, Maria Domènech i les germanes Teresa i Maria Hernández. Tenia vint-i-dos anys i havia participat en la primera xarxa clandestina del PSUC una vegada acabada la guerra. Fou condemnada a dotze anys de presó i va romandre a les Corts fins el 7 de febrer de 1947; un cop fora, havia de presentar-se mensualment a Comissaria fins el final de la condemna. 
Reincorporada a la feina militant i detinguda unes quantes vegades, va tornar a les Corts per temporades més curtes: una d'elles, el 1951, per la seva participació sindical en la vaga de tramvies de Barcelona; en aquella detenció massiva, van caure 32 companys del Partit, entre els quals Isabel Vicente i Gregorio López Raimundo.  El seu darrer ingrés va ser el 1958. Aleshores ja s'havia desmantellat la presó de les Corts i Isabel fou enviada per uns mesos a un pavelló habilitat per a dones a la presó Model d'homes, quan encara no existia la presó de la Trinitat.
El 1968 va participar en la fundació del Comitè d'Ajuda a Presos “Solidaritat”, i alguns anys després en l'Associació Catalana d'Ex-presos, on treballa recopilant dades de companys empresonats i en fa un cens.
En les eleccions generals del 1977 fou candidata del PSUC per la circumscripció de Barcelona. L'any 1982, Isabel Vicente García, junt amb altres companys, abandona el PSUC per fundar el Partit dels Comunistes de Catalunya, i el 1987 col.labora en el naixement d'Iniciativa per Catalunya, on es retroba amb antics companys de militància.
Va morir el 21 de març de l'any 2000.

Per saber-ne més:

Memòria de la Presó de Les Corts: Isabel Vicente García.

Dones del PSUC: Isabel Vicente, pàgina 90.

Gent de Gràcia: Isabel Vicente.

Obrers comunistes: el PSUC a les empreses catalanes.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada