Arxiu del blog

dijous, 7 d’abril de 2016

Josep Gros

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

51: JOSEP GROS CAMISÓ



El periple d'en Josep Gros: de Manresa a la Unió Soviètica

Josep Gros Camisó, més conegut a Rússia com Antonio "el Català", va ser soldat de l'Exèrcit de la República Espanyola en la lluita contra els facciosos feixistes, entre els anys 1936 i 1939, guerriller a la URSS contra els invasors nazis, entre el període comprés de 1942 fins al 1945, i guerriller a Espanya entre 1946 i 1951 contra el feixisme de Franco. 

En Josep va néixer a Manresa, el 26 de novembre de 1913. Els seus pares eren activistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT), tenien set fills, un d'ells en Josep.
Amb tan sols 9 anys en Josep deixa l'escola i comença a treballar en un taller de bicicletes i motos. Deu anys més tard, era mecànic a les mines potàssiques de Súria. Entre els miners de Súria el jove Josep coneix а un comunista que visitava la URSS habitualment. Aquest fet seria cabdal per entendre la seva biografia i el seu posterior viatge a terres russes.
El 1934 a les protestes d'obrers a Barcelona que no van tenir èxit i van ser dispersades per les autoritats, en Josep fou interceptat a Terrassa durant el trajecte amb el tren fins a la capital catalana per membres de la Guàrdia Civil que van disparar a l'aire per dispersar-los. Al novembre d'aquell any va entrar al servei militar a l'aeròdrom de Larache (Marroc), d'on es va llicenciar després d'un any de permanència. Quan va tornar a la ciutat de Barcelona, moltes coses havien canviat: creixia el moviment sindical i la tensió entre partits de signe divers, feien dels carrers uns autèntics polvorins. En Josep es posiciona políticament i s'afilia al Partit Comunista de Catalunya, la secció catalana del PCE.

Quan el 18 de juliol de 1936 esclata el cop d'Estat feixista, en Josep de seguida forma part de la primera columna del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), partit al qual ja estava afiliat en el dia de la seva fundació, el 23 de juliol de 1936.  Gros lluità a Tardienta, província d'Osca (Aragó), a les ordres del comandament de Manuel Trueba i després a Madrid amb el regiment Engels. A finals de desembre de 1936 torna a Aragó, on va iniciar la seva formació com a guerriller.

El febrer de 1937 va ser enviat a una escola de cossos especials a Barcelona, dirigida per instructors soviètics, que preparaven als sabotejadors per combatre en les línies enemigues des de la rereguarda. Aviat va posar en pràctica les seves dots com a sabotejador al Front d'Aragó durant el període de 1938.

Josep Gros estava a l'escola de
guerrillers del XIV Cos de l'Exèrcit, en el moment que les tropes republicanes exhaustes a principis de 1939 es retiraven davant la imminent victòria dels facciosos liderats pel general Franco.


Dibuix del camp de concentració de Saint Cyprien d'Eduardo Robles Piquer (1939)

El 10 de febrer de 1939, Josep Gros juntament amb 15 republicans més, va entrar a França. Allà, va ser retingut al camp de concentració de Saint Cyprien. Els mecanismes comunistes internacionals van començar a carburar i la Unió Soviètica li prestà ajuda per arribar a la pàtria comunista. Embarcat al port francès de Le Havre el 4 de maig de 1939, va arribar a la ciutat de Leningrad el 11 de maig de 1939. A l'actual Sant Petersburg va treballar com mecànic en una fàbrica de producció de camions i turismes per l'exèrcit soviètic.

El 22 juny de 1941 es produeix el tret de sortida de la Gran Guerra Pàtria: començava l'atac per sorpresa del III Reich a Rússia. L'operació Barbarossa va enviar milions de soldats alemanys a envaïr la URSS, el somni d'Adolf Hitler i el seu Lebensraum (espai vital), passava per conquerir els immensos territoris i repúbliques de la gran Unió Soviètica.
Fotografia dels guerrillers a les ordres del comandant Medvédev: moment on realitzen el jurament d'exterminar implacablement als feixistes alemanys. (Arxiu RT)

Josep Gros anava al front per lluitar contra el feixisme per segona vegada.
Al principi, realitzava funcions d'enllaç i posteriorment va ingressar en un grup guerriller que es dedicava a realitzar operacions de destrucció a la rereguarda. Va participar en la defensa de la capital: Moscou. Va combatre en un cos d'elit a les repúbliques soviètiques de Bielorússia i Ucraïna. Durant aquest espai de tem
ps, en una població, va ser ferit en un pulmó per una bala, que li va entrar per l'espatlla. En una entrevista recordava que el van deixar al pati i al dia següent, quan es va despertar, va veure un carro ple de flors pensant que havia mort, davant aquest panorama va cridar: "¡Joder!, ¡Si no estoy muerto! ¡Aún estoy vivo!".
Actuava a les ordres de l'alt comandament del famós comandant guerriller Dmitri Medvédev, juntament amb molts altres guerrillers russos i d'altres nacionalitats que parlaven castellà. Medvédev fou un combatent antifeixista europeu a gran escala que va lluitar Espanya i a Rússia. Gros va combatre com a guerriller fins al triomf de les forces soviètiques el 1945, quan van penetrar a la ciutat de Berlín.

Fotografia d'en Josep Gros, acompanyat per Rafael Vidiella (un dels fundadors del PSUC) i de la "super-espia" del KGB Africa de las Heras. (Arxiu Diari Público)

Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va entregar medalles als fervents i lleials combatents. Josep Gros fou dels molts d'aquests combatents que va rebre les medalles atorgades pel règim soviètic per lluitar contra els invasors nazis, destaquen la Medalla del Valor de la Unió Soviètica el novembre de 1941, per la defensa de Moscou, la Medalla del Guerriller de primer grau, atorgada per fets heroics a la rereguarda alemanya, l'Ordre de la Bandera Roja, la Medalla de la defensa de Moscou i la Medalla de la Victòria.

El 1946, va abandonar la URSS per tornar al estat espanyol. Allà va actuar com a combatent antifranquista des de 1946 a 1951, realitzant diverses operacions rellevants, en especial a les Agrupacions guerrilleres del Llevant - Aragó - i Catalunya. Gros va ser una peça molt important en l'engranatge del servei de passos pel Pirineu, quan calia 'passar' persones, materials, armes, propaganda o documents des de França cap a Espanya; va tenir un bon mestre, el millor: el melillenc Francisco Pradal. 
Josep Gros fou un col.laborador de la direcció del Partit a França i estava també en contacte amb la direcció a l'interior. Era amic personal de Santiago Carrillo, Pasionaria, Rafael Vidiella, etc.
A la dècada dels 60 va tornar a Madrid clandestinament, ja havent abandonat les armes, fins la mort del general Franco el 20 de novembre de 1975. Mai va ser detingut, degut a les tècniques que havia après de lluita a la rereguarda, d'ocultació al enemic i de contraespionatge.

Del 1964 al 1975 fou membre del comitè central del partit, i posteriorment es va encarregar de la seguretat externa del PCE, defensant els seus líders dels atacs d'ultres, primer dels franquistes i més tard dels feixistes.
Quan va arribar a l'edat de 70 anys, va publicar el llibre ''Abriendo caminos: relatos de un guerrillero comunista español", amb el pròleg firmat per Dolors Ibarruri.


El 13 de juliol del 2009, va morir al hospital de Sierrallana, a Torrelavega (Cantàbria), a l'edat de 95 anys. En Josep Gros estava casat, tenia dos fills i molts néts.


Per saber-ne més: 

Recordando a José Gros, por Santiago Carrillo.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada