Arxiu del blog

divendres, 1 d’abril de 2016

Josep Pardell

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

46: JOSEP PARDELL


"El 28 de maig últim, una aturada cardíaca va posar fi a la vida de Josep Pardell, militant històric del PSUC i un dels seus més esforçats dirigents en la clandestinitat. Josep Pardell, que anava a complir 80 anys d’aquí poques setmanes, va començar la seva militància en els sindicats de la CNT, a Sabadell, abans de la proclamació de la República, i junt amb un grup nombrós d'antics anarco-sindicalistes, encapçalats pel nostre recordat Josep Moix, va ingressar a la UGT i al PSUC en els primers mesos de la guerra. Com la major part dels comunistes que van passar a França en perdre's Catalunya, Pardell va participar en la lluita contra els ocupants alemanys i va ser dels qui, allí on trobà un altre o altres comunistes catalans, va constituir una organització de base del PSUC. La tenacitat i l'esperit de sacrifici que caracteritzaven Pardell van portar la direcció del partit a proposar-li venir a Catalunya i incorporar-se a la delegació del Comitè Central a l'interior que es Va reconstruir el 1947 després de la caiguda dels 80, proposta que va acceptar sense dubtar-ho, tot i que va haver de deixar a França la seva esposa amb dos fills petits, que van patir no poques privacions i dificultats durant la seva absència.
Aquí, d'ençà que va arribar a mitjan 1948, va assumir la tasca de mantenir la relació amb els nuclis i organitzacions del PSUC en les comarques de l'interior, tasca especialment arriscada en aquella època en què hi havia severs controls a trens i autocars i s'exigia per viatjar un permís expedit per la policia, permís que, com la resta del seus documents, tots ells amb nom suposat, era «fabricat» pel partit.
Raons de seguretat van aconsellar que Pardell tornés a França, on va complir les tasques que la direcció del PSUC li va encomanar fins que va retornar a Catalunya —ara legalment— a continuar treballant en la relació amb les organitzacions de comarques, tal i com havia fet en la seva anterior etapa clandestina.
Per als companys que van tenir responsabilitats de direcció en les organitzacions i nuclis del PSUC a les comarques de Lleida i Tarragona, Pardell (Rosselló per ells) va ser durant molts anys el rostre i la personificació de la direcció del partit, amb la qual, per raons de seguretat, n'era el vincle exclusiu.
En arribar la legalitat, una operació de cataractes mal realitzada va limitar la seva visió i la seva llibertat de moviments, cosa que va fer impossible que continués acomplint responsabilitats principals de direcció. No obstant això, el IV Congrés el va reelegir membre del Comitè Central i del Comitè Executiu, i en el V va ser designat membre d'honor del Comitè Central, a les reunions plenàries del qual no va faltar mai.

Pardell va mantenir fins a la mort la seva preocupació pels problemes polítics i per la vida del PSUC. A pesar de la seva dificultat de moviments venia sovint a la seu del Comitè Central, i a 'TREBALL' pot trobar-se el testimoniatge del seu ajut econòmic constant al partit, més meritori encara perquè 'la pensió de jubilació era la seva única font d'ingressos.
Tot i que feia molt de temps que duia un marcapassos, l'aspecte físic de Pardell era bo i ningú no hauria pogut imaginar, l'última vegada que va venir a la seu, que estava vivint els seus últims dies.
Pardell tenia dos fills casats i dues nétes que van tenir-ne cura amb sol•licitud —especialment després de la mort de la seva esposa el gener de 1987—, als quals expressem des d'aquí el nostre reconeixement i el nostre condol.
Quan s'escrigui la història detallada del PSUC, Pardell hi ocuparà un lloc destacat. I tots els que vam compartir amb ell les vicissituds de la clandestinitat mai no l'oblidarem".

Publicat a 'TREBALL',  Nº 832 – any 1988


'Treball', número 658: composició del nou Comité Central. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada