MEMÒRIA HISTÒRICA.
FITXES DE MILITANTS.
80: ANGEL ROZAS SERRANO
Treballador de la construcció, de formació autodidacta, sindicalista i militant comunista del PSUC. Va arribar a Barcelona amb 14 anys. Militant de la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) a finals dels anys quaranta. Posteriorment, va ser militant durant un breu període de temps de la CNT fins que al 1951, coincidint amb la vaga de tramvies que va tenir lloc a la capital catalana, va organitzar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) juntament amb un grup de companys, orientant-se per Ràdio Pirenaica Independiente, i sense tenir encara cap contacte amb la direcció del partit esmentat. Aquesta peculiar forma d’organitzar-se es va mantenir fins al 1954, quan va ingressar a l’estructura orgànica del PSUC.
L’any 1948, l’Ángel ja s’havia presentat com a enllaç sindical a l’empresa Serra Capel Hermanos (del sector de productes abrasius) en la que hi va treballar prop de 30 anys, i fou escollit pels seus companys com a representant sindical. L’any 1956, seguint les orientacions de l’oposició comunista que marcaven la importància de la utilització dels medis i elements legals per a la defensa dels treballadors, va ser nomenat vocal provincial del Sindicato Vertical del règim feixista, i en 1958 nomenat vocal nacional, essent proposat posteriorment com a Procurador a les Corts pel terç sindical l’any 1958. La seva activitat, però, com a militant de la oposició a la dictadura franquista a l’interior, i la seva participació en el I Congrés del PSUC que es va realitzar a França, van portar a la seva detenció i a la evident paralització del seu nomenament com a Procurador. Així doncs, va ser engarjolat (per primera vegada) a arrel de les vagues de solidaritat amb els miners asturians, que es van realitzar a Barcelona aquell any. Un any desprès, posat en llibertat, va tornar a ser escollit enllaç sindical i nomenat vocal provincial del Sindicato Vertical, però en 1960 va ser detingut per segona vegada, per la seva activitat sindical i política, condemnat a tres anys de presó en un Consell de Guerra, i enviat al Penal de Burgos del que no va sortir en llibertat fins al 1962.
Al sortir de la presó, va tornar a ser escollit com a enllaç sindical i nomenat de nou vocal provincial, convertint-se al 1964 en un dels membres fundadors de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. El seu compromís permanent amb la política va fer, però, que el tornessin a detenir el febrer de 1965 amb motiu de la convocatòria de manifestació per l’entrega a la Delegació Provincial de Sindicats de Barcelona de les firmes recollides entre els treballadors i treballadores reivindicant millores laborals i llibertats polítiques.
L’any 1966 va patir la seva quarta detenció, en aquesta ocasió per la seva participació en una assemblea il·legal de treballadors, va ser posat en llibertat provisional 1 mes més tard. El 27 d’octubre de 1967 va ser detingut per últim cop, en una manifestació i va resta empresonat fins a l’abril de 1968, altre cop en llibertat provisional.
Va ser escollit membre del Comitè Central del PSUC a la tardor del 1968.
L’any 1969, durant l’estat d’excepció que va decretar el règim franquista, va passar a la clandestinitat i posteriorment a l’exili degut a la persecució policial i judicial a la que estava sotmès. El mes de juliol d’aquell mateix any es va exiliar a França, a la ciutat de París, on va estar fins l’inici de la transició democràtica espanyola l’any 1977, formant part del grup de direcció de la Delegació Exterior de CCOO d’Espanya.
Va ser ratificat com a membre del Comitè Central del PSUC en el seu III Congrés, el desembre de 1973, l’últim que es va realitzar en la clandestinitat. Posteriorment va tornar a ser reelegit com a membre del Comitè Central del PSUC en el IV, V i VI congressos, celebrats entre el 1977 i el 1982. Essent escollit posteriorment com a membre del Comitè Central d’Honor del PSUC.
En el terreny sindical, l’any 1978 va ser escollit membre de la direcció de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, com a responsable de formació sindical, i posteriorment va ser nomenat president de la Comissió de Garanties.
L’any 1989, la Generalitat de Catalunya va fer entrega de la Medalla d’Honor del president Macià. El 1997, el govern espanyol a proposta del ministeri de treball, li va concedir la Medalla del Mèrit al Treball. Des de 1992 és president de la Fundació Cipriano García (Arxiu històric de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya), des de la que impulsa i realitza treballs per la recuperació de la memòria històrica del moviment obrer i la classe treballadora, amb l’objectiu de difondre-ho i donar-ho a conèixer entre les generacions més joves i a la ciutadania en general.
El 30 d'abril del 2009, ICV li va atorgar el VII Premi Cipriano García a la seva trajectòria política.
Per saber-ne més:
Fundació Cipriano García, CC.OO: Angel Rozas Serrano.
Vikipèdia: Angel Rozas Serrano.
Revista Efemérides: Angel Rozas.
Iniciativa: mor Angel Rozas, dirigent històric del Partit i el Sindicat.
SegleXX: revista d'història de la UB: Àngel Rozas Serrano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada