Joan Panyella, Ramón Solsona, Angel Moreno.

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS.

72: JOAN PANYELLA, RAMÓN SOLSONA, ANGEL MORENO

                                              Joan Panyella i Farreras.

El 22 de juny de 1953, cap a quarts de dotze de la nit, 5 guàrdies civils assassinaren a trets i bombes de mà a 3 joves maquis militants del PSUC, a qui havíen parat una emboscada: 2 enllaços i un guía; 2 catalans i un madrileny: Joan Panyella Farreras, Ramón Solsona i Angel Moreno, a la Font dels Planells, en el terme de Besalú.

“Havien detingut un noi d’una masia a la qual, els tres joves assassinats s’hi paraven a l’anada o a la tornada. Algú havia denunciat a la gent de la masia. Aquell noi, salvatgement torturat i apallissat degué explicar als Guàrdies Civils l’itinerari que seguien els enllaços i el guia. No visqué gaire temps, morí amb els pulmons completament desfets. Això ens ho explicaren la gent de Besalú.
Cal dir que la Guardia Civil no fou felicitada per l’heroïcitat de l’assassinat dels tres joves. La gent de la Brigada Político-Social (BPS) els hauria volgut agafar vius. Per fer-los parlar, per torturar-los.
Les forces “vives” de Besalú no volien que els tres morts fossin enterrats al cementiri. Fou el capellà de l’època que insistí per què se’ls donés sepultura on avui encara són. Argumentava que algun dia els familiars trobarien la tomba. Un o dos dies després d’enterrar-los, efectius de la policia especial vingueren a Besalú i els desenterraren. Els hi regiraren els doblecs dels pantalons, les solapes de les guerreres, els talons de les sabates, tots els replecs de la roba, a la busca d’indicacions per tal de continuar la cacera d’antifranquistes.
La gent ens explicà que, des del primer moment, a la tomba hi hagué poms de flors. Les autoritats prengueren la decisió de tancar el cementiri per tal d’evitar-ho. Per anar-hi s’havia de demanar la clau.
Malgrat això, les flors continuaren sent-hi. Sempre. Quan localitzàrem, -després de molt buscar- la tomba, l’herba havia estat dallada. L’encarregat del cementiri ens confessà que mai no hi havia deixat créixer l’herba.”

De Francesc Panyella i Farreras: “1933-1953. Notes històriques a l’entorn d’un dietari”.

Deia el telegrama de la Comandància de la Guàrdia Civil de Besalú adreçat a Girona:
Besalú, 23 de junio de 1953, a las 17/20.
“Ocho veinte horas hoy instruyo diligencia caràcter urgente con motivo muerte tres bandoleros armados encuentro sostenido fuerza unidad sin bajas propias”.

Des de fa molts anys, el PSUC, ICV i altres formacions germanes reten homenatge i record als 3 guerrillers abatuts a la població de Besalú per les forces represores de la dictadura.

Per saber-ne més:

Revista 'Front': Homenatge als 3 de Besalú.

El Punt-Avui: 'Endavant camarades'

ICV: homenatge als companys assassinats a Besalú.

'A fer punyetes': bloc d'en Marc Vidal

Maquis, combatents per la llibertat. Xavier Valeri.