Josep Moix i Regàs

MEMÒRIA HISTÒRICA. 

FITXES DE MILITANTS. 

69: JOSEP MOIX I REGÀS

Josep Moix i Regàs (Sabadell, 28 d'octubre de 1898 - Praga, 3 de setembre de 1973) fou un dirigent polític comunista català, secretari general del PSUC del 1956 al 1965, alcalde de Sabadell, director general de Treball de la Generalitat de Catalunya i ministre de Treball al Govern Espanyol de la Segona República presidit pel Dr. Juan Negrín.

Moix era teixidor d'ofici i fou dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell dins la CNT. El 1926 hagué de marxar exiliat a l'Argentina, per la persecució de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1929 tornà a Sabadell i es va fer càrrec de la secretaria de la Federació Local de Sabadell.
En el Congrés de la CNT del juny del 1931, celebrat a Madrid, s'alineà amb la posició trentista, oposada a la tendència anarquista sostinguda per la FAI. Així el maig del 1932, la Federació Local de Sabadell deixà de pagar la seva contribució a la direcció confederal, per la qual cosa Moix fou expulsat del sindicat. El maig del 1933 participà en la constitució dels anomenats Sindicats d'Oposició (dissidents de les tesis de la FAI), però també xocà contra les idees anarco-sindicalistes d'aquests. Participà en els fets del sis d'octubre de 1934, i s'hagué d'exiliar de nou. En tornar ja s'havia arrenglerat amb el socialisme, s'afilià a la UGT i al Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Dins la tasca sindical aconseguí que moltes agrupacions locals s'incorporessin a la UGT, de forma que durant la guerra, el sindicat va experimentar el seu major creixement a la regió barcelonina. Fou president del Comitè Local de les Milícies Antifeixistes de Sabadell, càrrec des del qual accedí a l'alcaldia de Sabadell de 1936 al 1938. Fou també director general de Treball a Catalunya i l'abril del 1938 fou nomenat ministre de Treball al Govern Espanyol dirigit per Juan Negrín.
El febrer del 1939, acabada la guerra civil espanyola, marxà a Alacant i d'ací a França, d'on, en arribar l'ocupació nazi, s'exilià a Mèxic. Després de la Segona Guerra Mundial tornà a França, i el 1949, després de l'expulsió de Joan Comorera com a Secretari General del PSUC, Josep Moix assumeix la direcció del Partit col.legiadament amb Pere Ardiaca i Rafael Vidiella. 
Josep Moix fou elegit secretari general del PSUC en el primer congrés del Partit celebrat el 1956. El segón congrés va nomenar Moix, el 1965, President del Comité Central, càrrec per al qual fou reelegit en el tercer congrés celebrat el 1973 i al que ja no pogué assistir perquè estava greument malalt. El 3 de setembre d'aquell mateix any 1973, Josep Moix, l'obrer tèxtil de Sabadell que en fou alcalde i que fou ministre de la República, va morir en l'anyorança de la seva terra a l'exili de Praga. 
La ciutat de Sabadell, a proposta de l'alcalde comunista Antoni farrés, va donar el nom de Josep Moix i Regàs a una de les principals avingudes de la ciutat. 
En paraules de Gregorio López Raimundo: "El llarg exili, l'enyorança de la terra -especialment de la seva Sabadell natal, la vida de la qual seguía molt de prop malgrat la distància- i la impossibilitat per a ell de tornar clandestinament a causa dels seus trets físics incomfusibles i de la seva gran popularitat, van fer avançar la mort d'en Moix." 

Per saber-ne més: 

Josep Moix: diccionari biogràfic del moviment obrer dels països catalans. 

Carrers amb història: Alcalde Josep Moix. Ajuntament de Sabadell

Homenatge a l'Alcalde Josep Moix; AAVV de Sabadell.