Joan Blázquez Arroyo

MEMÒRIA HISTÒRICA. 

FITXES DE MILITANTS. 

68: JUAN BLÁZQUEZ ARROYO.

Ofrena floral als maquis caiguts a Toulousse. Joan Blázquez és el nº 2.


Joan Blázquez Arroyo (Bossost, Val d'Aràn, 1914 - Rabat, Marroc, 1974) fou un activista, comunista, maquis, doctor en Dret, lluitador antifeixista contra els nazis a França i com a Cap Guerriller a l'Espanya franquista. Militant del PSUC des del dia de la seva fundació fins la seva mort a l'exili al Marroc en 1974.

Fill d'un enginyer de mines andalús que havia anat a treballar a la Vall d'Aran, inicià la seva militància comunista en els anys 30. Intel·lectualment superdotat, féu estudis de batxillerat a Girona i es doctorà en dret a Madrid el 1936. President de la Mancomunitat de Municipis de la Val d'Aràn i alcalde de Bossost en representació de la UGT i el PSUC a l'esclat de la Guerra Civil, s'allistà a la 27 Divisió de l'Exèrcit republicà, dins el qual arribà al grau de coronel, passant després a ocupar el càrrec de comissari general de la 60 Divisió.
Exiliat el 1939 a França, a finals de 1942, acusat d'activitats terroristes, fou detingut i empresonat a Tolosa de Llenguadoc, d'on passà als camps de Noé i Vernet d'Arieja. L'octubre de 1943 aconseguí fugir i s'integrà immediatament a la Resistència contra els alemanys, amb el sobrenom de Cèsar.
Membre de la comissió política i militar dels aparells del PCE i el PSUC a França, fou comissari polític i instructor de l'Agrupació Guerrillera Espanyola (1943-1944), dins la 1a Divisió desplegada a la zona de Gers, els Alts Pirineus i l'est dels Baixos Pirineus. Arribà a Cap d'Estat Major dels guerrillers espanyols i general en el moment de l'alliberament de França per les tropes aliades, durant el qual fou ferit en un braç. Entre el desembre de 1944 i el març de 1945 actuà com a Cap d'Estat Major del Grup dels Batallons de Seguretat i l'estiu de 1946 rebé la distinció de Cavaller de la Legió d'Honor de la República i la Medalla de la Resistència Francesa.
Fundà l'Amical des anciens FFI (Forces Franceses de l'Interior) et résistants espagnols (1945). Mantingué la seva militància política comunista en el PSUC a l'exili i fou membre del Casal Català de Tolosa de Llenguadoc.
Durant els anys d'exili féu estudis de lletres a París i d'enginyer agrònom a Praga. Entre 1948 i 1959 residí a Txecoslovàquia, enviat pel PCE, que li encomanà la representació al Consell Mundial de la Pau, a Viena (1959-1960). Aquell darrer any fou expulsat de França en compliment d'un ordre dictada deu anys abans i s'establí al Marroc fins a la seva mort, al servei del govern en les explotacions forestals entre Rabat i Casablanca. Políglot, parlava Català, Castellà, Aranès, Francès, Anglès, Txec, Rus i Àrab.
La seva companya, Lola Clavero maestro (1914 - 2004), retornà a Espanya el 1976. Joan Blázquez i Lola Clavero foren parella des de molt joves. Ambdós eren aranesos de Bossost, i tots dos foren un Resistents. Varen resistir amb fermesa i coratge tots els embats amb els que s'hagueren d'enfrontar en els diferents exilis que els hi tocà viure en la seva condició de partisans antifeixistes: França, Txecoslovàquia, Marroc, però sempre amb l'Aràn en el cor i la seva militància comunista en el cap.

El fons personal de Joan Blázquez Arroyo es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació generada i rebuda per Joan Blázquez en el desenvolupament de la seva activitat militar i política a l'exili i la resistència, així com l'aplegada per Melquíades Calzado sobre la figura del general. Inclou la documentació identificativa, salconduits, permisos de residència i ordre d'expulsió de França, els carnets d'afiliació política i sindical i com a membre de les associacions d'antics combatents de la resistència, d'estrangers i d'internats en camps de concentració. Entre la documentació militar, destaquen les certificacions emeses per diversos comandaments de l'exèrcit francès, que acrediten els seus serveis a la resistència; de la seva estada a Praga, la documentació acadèmica, diplomes i retalls de premsa que testimonien les seves activitats polítiques. Dins la documentació relativa a les associacions d'antics combatents, el fons inclou un llistat de morts al camp de concentració de Vernet d'Arieja, circulars, correspondència i publicacions. El fons conté finalment diversos treballs sobre el general aplegats per Melquíades Calzado de Castro.

Per saber-ne més: 

El XIV cuerpo de guerrilleros españoles.

Juan Blázquez 'General César' y Lola Clavero.