Antoni Farrés Sabaté

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

75: ANTONI FARRÉS SABATÉ

Antoni Farrés i Sabaté (Sabadell, 4 d'abril de 1945 - 13 de febrer de 2009), advocat laboralista, fou el primer alcalde de la ciutat de Sabadell després de la Dictadura franquista. Se'l considera un referent del municipalisme català i un dels grans alcaldes del PSUC i d'ICV. A nivell polític era catalanista, d'esquerres, comunista, humanista i defensor dels drets dels treballadors. 

Farrés tingué un paper molt rellevant en la lluita contra la dictadura a la ciutat de Sabadell; així, fou un dels líders de la vaga general del tèxtil a Sabadell l'any 1974, amb el dictador encara viu. Hi hagué fortta represió i nombroses detencions, de les que l'advocat Farrés se n'ocupà. Ja era membre del PSUC i de Comisions Obreres, organitzacions que treballaven obertament malgrat ser encara il.legals. 

Exercí el càrrec d'alcalde durant 20 anys, del 1979 al 1999, primer com a militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i més tard, d'Iniciativa per Catalunya, el partit que n'heretà la sobiranía, la militància i la història. Destacà per tenir un carisma extraordinari i se l'admirà per un profund sentiment de catalanisme, humanisme i defensa dels valors democràtics, socials, de justícia i igualtat. Ocupà l'alcaldia de la ciutat de Sabadell des del 19 d'abril de 1979 fins al 3 de juliol de 1999.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, del 1971 al 1979 Farrés va treballar d'advocat laborista a la seva ciutat, feina que el va catapultar, el 19 d'abril de 1979, a l'alcaldia de Sabadell com a cap de llista del PSUC. Durant el període en què va exercir d'alcalde, va ser diputat provincial, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental (que posà en marxa), diputat al Parlament de Catalunya durant la IV legislatura i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya. Del 1994 al 1999 fou membre del Consell Social de la UAB. També va ser el responsable d'àmbit municipal del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004.
El moment més polèmic del seu mandat va ser quan va ordenar una càrrega policial contra un grup de joves que es manifestava en contra de la commemoració del 20-N a l'església de Sant Feliu. Però se'l recorda per haver aconseguit asfaltar tots els carrers de la ciutat i donar serveis de tot tipus a tots els barris: mercats, biblioteques, escoles, ambulatoris, transport, equipaments esportius, juvenils, per gent gran, culturals, etc, i per haver fet el gran parc de Catalunya i l'Eix Macià.
Fou un gran impulsor de LocalRet, consorci integrat per més de 700 ajuntaments de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l'AMC, per fomentar en el món local el desenvolupament de la xarxa de cable de banda ampla i la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació en els municipis.
Els darrers anys de la seva vida, Antoni Farrés exercí de consultor en temes d'administració local i noves tecnologíes.
Va morir el 13 de febrer de 2009 a l'edat de 63 anys a causa d'un càncer de pulmó.  l'Ajuntament de Sabadell decretà tres dies de dol i obrí la capella ardent al Saló de Plens, que fou visitada per desenes de milers de veïns i veïnes de Sabadell en llargues cues.
Algunes dades a destacar:

• Entre 1971 i 1979, Antoni farrés Sabater exercí d'advocat laborista, treballant amb Comissions Obreres.
• Entre 1979 i 1999, fou alcalde de Sabadell, pel PSUC primer i per Iniciativa per Catalunya després. Va governar durant 20 anys -5 mandats- en 4 dels quals obtingué àmplies majories absolutes.
• El 1979 fou elegit diputat provincial i formà part de la Comissió de Govern de la Diputació, sota la presidència de Josep Tarradellas i posteriorment de Martí Jusmet. El 1983 fou reelegit diputat provincial i formà part del Grup de Diputats Provincials del PSUC, a l'oposició.
• Entre 1987 i 1991 fou president del primer Consell Comarcal del Vallès Occidental, ens que posà en marxa.
• El 19 de juliol de 1997, fou elegit president del Consell d'Administració de LOCALRET.
• Entre 1992 i 1995 exercí de diputat al Parlament de Catalunya per ICV en la IV legislatura i formà part de les comissions de Política Territorial i de l'Estatut del Diputat, com també membre suplent de la Comissió d'Organització. En nom del Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya, va ser ponent de diverses lleis, entre les quals la del Pla Territorial General de Catalunya.
• Antoni Farrés fou militant del PSUC des dels primers anys 70 -en plena clandestinitat- fins que el Partit va cedir la seva sobiranía a Iniciativa per Catalunya el 1987. Farrés continuà essent militant d'ICV. Tan en el PSUC com a ICV, Antoni Farrés fou membre del Comité Central i de la direcció del Vallès Occidental i de Sabadell. La seva llarga trajectòria militant en el PSUC i a ICV es veu reflectida en nombrosos article publicats a la premsa del Partit: 'Treball' i 'Nous Horitzons', així com en d'altres mitjans. Militant molt respectat i estimat, la seva mort prematura va causar un gran impacte entre la gran parròquia psuquera i d'Iniciativa, que es va bolcar en el seu enterrament i que ha quedat imborrablement inscrit en la memòria col.lectiva. 
• Farrés té un monument de bronze en el seu honor, obra de l'escultor Agustí Puig, al bell mig del gran Parc de Catalunya, que ell va impulsar on fins aleshores no hi havía més que solars abandonats plens de brutícia i rates. Ara, el Parc de Catalunya és un gran pulmó verd per tota la ciutat de Sabadell.
• El 1995, un important empresari del totxo (Benet Carbonell, aleshores amo de COPCISA) va deixar damunt la taula de l'alcalde Toni Farrés un maletí on hi havía 3 milions de pessetes. 'Mira't aquests papers', digué l'empresari. Quan Farrés va veure els feixos de bitllets de 10.000 pessetes, va cridar l'interventor i el Cap de la Guàrdia Urbana i els va demanar que acompanyéssin aquell Sr. i el seu maletí fins la comissaría de policía que ja hi anava ell a posar denúncia. L'honestedat i l'honradesa d'en Toni farrés era de pedra picada, com la resta d'alcaldes de la seva mateixa formació política. Malauradament, el 1999, a les eleccions municipals on Farrés ja no fou el candidat d'ICV, es produï un empat a regidors -i quasi a vots- entre la llista d'Iniciativa que encapçalava Mª Dolors Calvet Puig (històrica del PSUC i d'ICV i exregidora amb en Toni Farrés) i la llista socialista d'un tal Manuel Bustos; gràcies als vots dels regidors de CiU i d'ERC que van investir Bustos (el PP va tenir la dignitat d'abstenir-se), Sabadell digué adéu a dues dècades de dignitat i prodigis i començà a embrutar-se en el fang de la corrupció de forma obscena i l'orgull de ciutat fou substituït per la vergonya de ciutat. 

Per saber-ne més:


El País: Antoni farrés, el alcalde comunista de sabadell.

Jordi Serrano i Xavier Domènec: 'Farrés, o quan els obrers van assaltar l'Ajuntament'

http://blog.ferrerguardia.org/ entrevista a Antoni farrés

Diario Público: Antoni farrés, más allá de la utopía.  

Vikipèdia: Antoni Farrés i Sabater.

Necrològica d'ICV sobre la mort d'Antoni farrés.

El Punt-Avui: anècdotes exemplars.

Antoni Farrés, in memòriam.