MEMÒRIA HISTÒRICA.
FITXES DE MILITANTS.
83: JOAN ESCUER GOMIS
Joan Escuer Gomis va nèixer a Cornudella de Montsant el 16 de novembre de 1914, fill de Joan Bautista Escuer Canovas i Dolors Gomis Triquell.
L’abril
de 1931 va viure la proclamació de la república a Cornudella, així com
les activitats del moviment obrer i camperol, molt intenses durant 1932
en tot l’estat. Va ser durant aquella època en que Joan Escuer es va
anar definint políticament i es va decantar cap a idees comunistes, fet
que li va costar alguna discusió amb el seu pare.
L’inici
de la guerra va precipitar el seu destí. Membre del PSUC des de la seva fundació el juliol de 1936, el 2 d’agost el govern va
decretar la mobilització i va ser reincorporat la mateixa nit al
Regiment d’infanteria nº 15 de Tarragona, que s’havia mantingut fidel a
la República. El 1938 fou ferit en el front de l'Ebre i traslladat a Tarragona.
La
derrota de la República va representar l’exili per a Joan Escuer. El 6
de febrer de 1939 va traspassar la frontera. Internat en diferents camps
de refugiats a França (fins a 8 de diferents), el 1940 s’incorpora a la 318ª Companyia de
Treballadors Extrangers, i el mateix any comença a col.laborar amb la
resistència francesa a la Catalunya Nord, junt amb altres companys del PSUC a l'exili. L’any 1942 coneix, fruit d’un
casual encontre a la Comissaria Central de Nantes, on es trobaven arrestats per la policía francesa, a la que seria la
seva companya inseparable al llarg de la resta de la seva vida:
Constança Martínez Prieto, membre també de la resistència i militant també del Partit. El mateix any és detingut per la Gestapo,
condemnat i ingressat a la presó, fins el 1944, quan és deportat al camp
d'extermini nazi de Dachau. La Constanza, la seva companya, fou enviada per les SS al camp de dones i nens de Ravensbrück. El dia 1 de maig de 1945 va ser
evacuat del camp degut de la proximitat de les tropes aliades, i poc
després alliberat. Ja lliure, es va retrobar amb Constanza, amb qui es
va casar i va tenir un fill i una filla. Van fixar la seva residència a
Saint Denis (França), i Joan Escuer va treballar de ferrer, ofici que
havia après durant la seva joventut a Cornudella. Es va afiliar a la
Amical de Dachau fracesa, i va continuar amb la lluita política com a
responsable del PSUC a la regió de París Nord, on va organitzar nombroses activitats i
campanyes de denúncia al règim franquista.
L’any
1962, Joan Escuer va tornar a trepitjar Cornudella de Montsant i
Catalunya per primera vegada des de 1939. Va ser aquesta visita
ocasional que va empènyer una vegada més el seu desig de retornar a
Catalunya.
El
retorn es va fer realitat el 1972, quan junt amb la seva esposa, van
instal.larse a Sentmenat, on Constanza, de jove, va ser acollida com a
refugiada al començament de la guerra civil. Joan Escuer va continuar
amb l’activitat política, treballant en la clandestinitat per la reorganització del PSUC i la
consecució de la democràcia, així com en agrupacions d’antics deportats
als camps nazis. Va ser president de l’Amical de Mauthausen des de 1991
fins 2003, quan la salut li va impedir continuar. Des d’aquesta
associació, Joan Escuer va dedicar la seva vida i esforços en la defensa
i memòria dels deportats i les víctimes del nazisme. Va fer més de mil
conferències sobre l’horror de la deportació, i va ser objecte de
nombrosos treballs de recerca per part de diverses generacions
d’estudiants de l’I.E.S Sentmenat. Tots aquests treballs van cuminar
l’abril de 2003 amb la publicació del llibre “Joan Escuer, Biografia d’un deportat a Dachau“, escrita per Benjamí Benedicto i Francesc Tresserras. La biblioteca de l'IES de Sentmenat porta el nom de Joan Escuer, a petició dels propis estudiants.
L’any
1971 va començar a escriure les seves memòries, que va acabar
d’escriure poc abans de morir, als 90 anys, a Sentmenat, el 15 de
desembre de 2004. La seva filla, Dèlia Escuer, va transcriure a
l’ordinador les memòries del seu pare, que es van publicar l’any 2007
sota el títol “Memorias de un republicano español deportado al campo de Dachau“.
Per saber-ne més:
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada